Oberta els dies 2 i 3 de novembre de 1960 pels membres del GEDE, Jaume Mas i Josep Maria Brullet. I no va ser fins 4 anys més tard, que el 12-13 de setembre de 1964 el Miquel Lusilla i l’Agustí Gil també del GEDE, seguits aquell mateix dia per l’Emili Ortiz i el Jesús Busquets del GAM, en van fer la 2ª i 3ª ascensió, i de retruc la van rescatar de l’oblit. Com a nota trista, esmentar que el 22/06/1975 en Bartomeu Puiggròs hi va perdre la vida quan va patir una caiguda al tercer llarg.
És una magnífica clàssica de Montserrat, molt recomanable i estètica. Es mereix tota la fama que té, és una via espectacular que ha esdevingut clàssica entre les clàssiques, ineludible per a tot escalador montserratí. Hi ha una frase cèlebre d’Antonio G. Picazo que diu “Qui la Mas no ha escalat, no ha estat a Montserrat”.
La primera tirada està força polida però la resta està perfecte. Les reunions són totes molt còmodes.
Orientació
Est
Aproximació
Des de Santa Cecilia (enllaç a Google Maps) prenem el Camí de l’Arrel direcció al Monestir i quan estem a l’alçada del Serrat del Moro, agafem un corriol que puja directe a la paret.
Material
20 cintes, fissurers i friends fins al Camalot #4 (amb els grans repetits)
Descens
Anem amunt fins que el terreny és pla i llavors prenem un camí descendent que desemboca en 2 ràpels (50+45) que baixen directes a la Canal de Sant Jeroni.
Cordada
David Cabañas i Jordi Ceballos
Enllaços
Agraïments: Jordi Lalueza
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
