La via normal a l’Agulla del Camí va ser oberta el 2/12/1945 per Maria Antònia Simó i Josep Ponte. Aquesta agulla és perfectament visible des de l’Ermita de Sant Benet, i des del seu cim tenim una magnífica panoràmica de Trinitats…
La via de l’Spigolo va ser oberta el 6/12/2003 per Armand Ballart i Jaume Clotet «Paca». Es una via d’aventura que ha resultat més exigent del que esperàvem trobar. L’itinerari es troba poc equipat…
La via Fred Tropical es troba al poc concorregut Contrafort de la Roca Alta, i ha estat oberta al gener de 2023 per Edgar Tous en solitari. Al llarg dels darrers mesos, l’Edgar ha obert un total de 9 vies al llarg del Contrafort, aprofitant les diferents línies naturals que restaven verges…
Per cortesia de Ramon Majó i de Cossetània Edicions, compartim en format PDF el llibre «El Plaer de l’Escalada», que va ser publicat l’any 2003 per La Butxaca de Muntanya…
Cabaret Galàctic va ser equipada l’any 1984 per Xevi Bonet, Jordi Llobera, Joan Llasera, Toni Llasera, Jordi Sunyer i Tati Vilar. L’equipament original era amb burins, però al 2011 va ser restaurada amb parabolts…
Migranya Profunda va ser equipada l’any 1989 per Joan Oliva, Guillem Arias, Jordi Briz, Manel Pedro “Gastón” i Joan Freixas. El nom de la via és perquè un dels components de la cordada patia forts atacs de migranya…
Mambo! va ser oberta l’any 2000 per Jordi Pijuan «Piju» i Ramon Fuster «Xuli». Ha estat una grata sorpresa, ja que és una via de la que teníem poques referències i la hem gaudit molt…
La via Referèndum va ser oberta l’any 2017 per Irene Grau i Pedro Jiménez. Es tracta d’una via força maca i ràpida, que transcorre a la dreta de la Itziar. Es troba semiequipada amb 15 parabolts i 2 pitons, i es pot acabar de protegir perfectament amb flotants…
La via Normal o Encastament és la més senzilla per accedir al cim de la Roca Plana, i malauradament no hi ha dades de la primera ascensió. La via està molt polida, i el nom d’encastament li ve donat perquè a mig llarg cal superar un curt tram de xemeneia estreta…
Oberta l’any 1958 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón. El primer llarg és especialment maco, ja que ressegueix una bavaresa i després acaba amb un tram de flanqueig on cal fer un pas de decisió…