La primera ascensió a la Cadireta va ser amb l’ajuda d’un llarg tronc que feia de pont amb la Foradada, a càrrec de Joan Panyella i Enric Torres el 27/6/1942. La segona ascensió va ser el 28/10/1945 per Josep Ferrer, Josep Barberà i Francesc Farrés, que van obrir una via d’artificial amb pitonisses de fissura des del collet (actualment encara podem veure algunes d’aquestes pitonisses quan rapelem des del cim). …
La via de la Paret Est (actualment coneguda com a Estorach) del Gerro va ser oberta al 1946 pels germans Estorach (Josep, Francesc i Maria), i Emili Navarro. Ells pensaven que havien fet la primera ascensió…
Josep era enginyer topògraf i químic de professió. Als anys 40 era molt difícil aconseguir material tècnic d’escalada, així que amb el seu germà Francesc es fabricaven el material que necessitaven (martell, pitons, etc.). Les seves escalades es concentren entre els anys 1944 i 1949, en que va fer un total de 18 noves primeres ascensions (16 a Montserrat i 2 al Pedraforca)…
La Maria va escalar principalment entre els anys 1945 i 1950, on va participar a 8 primeres ascensions a Montserrat en companyia dels seus germans Francesc i Josep…
Francesc era mecànic de professió, i amb el seu germà Josep es fabricaven molts dels estris per escalar (martell, pitons, etc.). Les seves escalades es concentren entre els anys 1944 i 1949, en que va participar en un total de 18 primeres ascensions (16 a Montserrat i 2 al Pedraforca)…
L’Esperó Nord al Pic de Ríbuls és probablement la gran clàssica d’Andorra, una via del tot recomanable que va ser oberta al 1961 per Pierre Maraval i Guy Pistre…
La Xemeneia dels Pontarrons va ser oberta pel Miquel Blanco en solitari i ressegueix una sorprenent xemeneia en 3 llargs de corda. Es tracta d’una via ben recomanable, amb passos curiosos i roca excel·lent…
Els raiers transportaven fusta per encàrrec des dels boscos pirinencs fins a diferents ports fluvials de destí (Tremp, Balaguer, Tortosa, etc.) on es distribuïa la fusta. Per fer-ho, construïen embarcacions de troncs i els conduïen aigües avall pels rius, principalment a la conca del riu Segre i del Noguera Pallaresa. Aquest ofici va existir des del segle XIII fins als anys 1930, quan la construcció d’embassaments va impossibilitar el transport …
El Joan Armengol era conegut als cercles d’escalada com el Baró, Bairon o també el Gaitero. Aquest darrer sobrenom va venir perquè a un curset d’escalada, el Joan va explicar en el seu currículum que havia escalat la Cova de les Gaites unes 14 vegades, i d’aquí que li van començar a dir “El Gaitero”…
La via Cagalàstics va ser oberta el 1/6/1991 per Joan Armengol en solitari, i és una vieta molt ben trobada just a la dreta de la Canal Sud-Oest. Es un recorregut obert amb molta vista ja que l’equipament no regala res, t’obligar a escalar de principi a final. Es de les vies que més he gaudit del Cavall Bernat…