Camino de Caracoles va ser oberta l’any 2011 per Chavi Raventós i Luis Alfonso “Luichy”, i es troba al sector esquerre de la Paret d’Aragó. La via té alguns trams interessants, com el bonic esperó inicial i el tram d’adherència de la penúltima tirada, però en general és una via discontínua i poc homogènia en les dificultats. Es una via molt ràpida. Orientació Est Aproximació Des de Viacamp prenem la …
La Normal a l’Eco Superior va ser oberta el 14/5/1922 per Lluis Estasen, J. Sellarès i P. Giménez. Es una bonica via d’uns 20 metres de IV grau, i que per sort es manté en estat original (sense expansions). Orientació Oest Aproximació Des de Santa Cecília prenem el camí fins al Portell de Migdia on és aconsellable portar casc, ja que les cabres que estan per dalt tiren pedres i …
No te’n Galletis va ser oberta l’any 2000 per Xavi Teixidó, Roger Torell i Marcel·lí Canal. La via ens ha deixat molt bon sabor de boca, no hi ha cap expansió en tot el recorregut i es deixa protegir de conya amb flotants. Es una via principalment de fissures, amb molt bona roca en general i alguns trams atlètics ben guapos. Orientació Sud, però no és una via recomanable en …
A la Deriva va ser oberta l’any 2015 per Joan Vidal “Indi” i Isabel Notivoli. La via té alguns trams força macos, llàstima que és una mica discontínua i es fa curta. No sabem si als primers metres ha petat alguna petita llastra que anava bé per pujar, però és amb diferència el tram més difícil…
La via Metrópolis va ser oberta l’any 1986 per l’Armand Ballart en solitari, i l’única informació que teníem és el que apareix al llibre de Frares del Dani Brugarolas. La via semblava prou equipada als trams difícils, i el grau pintava “assequible” (V+/A1), així que ens hem animat a provar, però quina ha estat la sorpresa un cop posats en matèria! La primera tirada és ben contundent i de cop …
Ocells de Niló va ser oberta al 1990 per Remi Brescó i Antón Fontdevila, i és la gran clàssica dels Puntals d’Àger (o Serrat Alt). Es una via amb les reunions equipades (restaurades recentment), però les tirades són força d’autoprotecció. Les dues darreres tirades són guapes, llàstima que la via en general és discontínua. Havia llegit que la roca era molt bona, a mi no m’ho ha semblat tant, hi …
L’Esperó Alfarràs va ser obert l’any 1990 per Jordi Marmolejo, Antoni Pifarré “Tonet” i Joan Brugulat “Brucs”. La via es deixa protegir prou bé i la roca en general és molt bona (fins i tot punxosa)…
La Festa del Paca al Peladet va ser oberta l’any 2001 per Jaume Clotet “Paca” en solitari. La via està en un lloc molt tranquil, i té un darrer llarg especialment maco. Alguns trams estaven molt selvàtics, devia fer temps que no hi passava ningú…
Oberta al 1998 per Jordi Romeu, Pep Vila, Josep Mª Parareda, Josep Martí i Gerard Peix. És una de les grans clàssiques de la Dent de Rossell, una via molt recomanable on totes les tirades són ben maques. La roca és boníssima, la via és atlètica i força mantinguda. Les expansions estan en perfecte estat, però la majoria de pitons són força antics (alguns pitons que indica el Luichy no …
Terra Lliure va ser oberta l’any 1994 per Jordi Marmolejo i David Garcia. Aquesta és d’aquelles vies en que per accedir a peu de via s’ha de rapelar i té el seu punt, no acabes d’estar tranquil fins que arribes a dalt! Es una bona via d’auto-protecció, a la poc concorreguda Paret de les Gralles de la Serra Carbonera. M’ha semblat una via ben recomanable i força mantinguda en les …