La via Metrópolis va ser oberta l’any 1986 per l’Armand Ballart en solitari, i l’única informació que teníem és el que apareix al llibre de Frares del Dani Brugarolas. La via semblava prou equipada als trams difícils, i el grau pintava “assequible” (V+/A1), així que ens hem animat a provar, però quina ha estat la sorpresa un cop posats en matèria!
La primera tirada és ben contundent i de cop te n’adones de què va el tema: grau collat, escalada obligada i roca molt poc sanejada. Suposo que no hem fet la primera repetició perquè un plom amb el cable petat és estrany que sigui de l’obertura, però segur que s’ha repetit poquíssim perquè ens hem fet un fart de sanejar (amb alguna volada inclosa). Segurament amb passos de ganxo la via seria menys obligada, i en portàvem, però no n’hem fet cap, i és que la roca precisament no és que donés gaire confiança per posar-se a fer passos de ganxo… La via té un traçat molt directe i elegant, però és força més exigent del que pensàvem.
La via està equipada amb burins, que en general estan prou bé, tot i que rovellats. A la meitat de la tercera tirada hi ha 2 burins que permeten fer una reunió opcional. Nosaltres l’hem fet, però empalmant algunes expansions anteriors i posteriors, ja que precisament aquestes 2 expansions de la reunió opcional són les que estan en pitjor estat de tota la via. Al cim hi ha una savina i un burí per fer reunió.
Orientació
Est
Aproximació
Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé, i des d’aquí hi ha diverses opcions, més val dur algun plànol de la zona perquè és perdedor. En el nostre cas hem pujat per la Canal Ampla fins la Sensenom, i després hem vorejat la Caputxa pel sud fins arribar al collet de la Mamelluda i l’Agulla Amagada. Un cop aquí ja veiem l’Agulla de la Grip, amb el que hem arribat fins a ella i la hem voltat pel nord fins arribar a peu de via.
Material
Friends fins al Camalot #0.75, fissurers, tricams, 20 cintes i algun pitó opcional (a la primera tirada, un parell de U poden anar de conya)
Descens
Un ràpel d’uns 20 m d’una única expansió cap a l’oest
Cordada
Carles Llovet, Miki Paez i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
