El Diedre Pokorski-Cerdà va ser obert el 13/6/1959 per Heinz Pokorski i Joan Cerdà, i el van batejar simplement com el “Diedre de Trinitats”. Aquesta via va ser oberta sense expansions, de manera que els burins que hi ha actualment (incloent reunions) són tots afegits. Originalment, al primer llarg van seguir íntegrament tot el diedre i van fer reunió a un arbre que ara és mort, i al segon llarg ja van anar directament fins al cim.
Amb el pas dels anys es va obrir una variant que evita per l’esquerra el tram final del diedre on la roca empitjora, i aquest recorregut es va convertir en el més habitual. La via era molt popular però malauradament fa uns anys que ha caigut completament en l’oblit, i és una llàstima perquè és un diedre de llibre! Actualment el recorregut està net de bardisses. La instal·lació de ràpel està en perfecte estat, però les reunions de la via estan amb burins.
Nosaltres no hem seguit íntegrament tot el diedre, en cas de fer-ho és recomanable dur algun pitó i surt un primer llarg d’aproximadament 55 metres (fent reunió a la R2 de la ressenya).
Orientació
Sud
Aproximació
Aparquem al darrer revolt abans de l’entrada al pàrquing del Monestir (enllaç a Google Maps). Pugem per la Canal del Pou del Gat i seguim el GR direcció al Monestir. El diedre és molt evident, es troba uns metres a l’esquerra de l’Ermita de La Trinitat.
Material
14 cintes, friends fins al Camalot #2 (doblats del 0.5 al 1), tascons per escanyar i 3 xapes recuperables.
Descens
Baixem amb un únic ràpel d’uns 25m en direcció oest. Seguim canal avall, girem a l’esquerra i tornem a estar a peu de via.
Cordada
David Cabañas i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
