El primer mapa topogràfic de Montserrat va ser creat per Ramon de Semir l’any 1949, una feinada espectacular duta a terme al llarg de 14 anys (del 1935 al 1948), que li van suposar més de 300 desplaçaments a Montserrat i haver d’escalar un munt d’agulles carregat amb els estris de topografia. En aquest plànol, a escala 1:10.000, hi va ubicar més de 600 agulles, de les que curiosament el Gerro és la número 1.
La via de la Paret Est (actualment coneguda com a Estorach) del Gerro va ser oberta al 1946 pels germans Estorach (Josep, Francesc i Maria), i Emili Navarro. Ells pensaven que havien fet la primera ascensió a aquesta agulla i la van batejar com al Gerro, però sembla que ja havia estat conquerida al 1941 per Ernest Mallafré, F. Blasi i Lincoln.
La via devia fer un grapat d’anys que no s’escalava, hem trobat les fissures molt brutes de terra i moltes roques a punt de caure. Després de netejar-ho, han anat apareixent emplaçaments perfectes per friends i a més hem deixat 2 escàrpies a caldo en un tram de difícil protecció per a que es pugui fer la via en lliure sense necessitat de pitonar. Es tracta d’una via força dreta i mantinguda. El Carles n’ha fet la que probablement és la primera ascensió en lliure (6b), o també es pot fer en format clàssic (V/A1) amb el material indicat a baix.
Orientació
Est
Aproximació
Deixem el cotxe a l’aparcament públic del Bruc, que es troba a N 41º 34.917′ E 1º 46.871′ (enllaç a Google Maps). Prenem la pista entre camps d’oliveres i a la estona ignorem un trencall a la dreta (marques blaves) i seguim direcció nord fins que veiem la paret del Timbaler. Prenem un corriol i amb tendència a l’esquerra arribem al Gerro.
Material
14 cintes, friends fins al Camalot #2 (repetint del 0.4 al 0.75), tricams i 4 pitons
Descens
Un ràpel de 25 m cap a l’est. També es pot baixar per l’Aresta Brucs amb un ràpel d’uns 40 m
Cordada
Carles Llovet i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
