El Càntir també té el curiós nom de la Gloriosa Boina d’en Peret, i es troba a la Serra de l’Obac. Primer hem fet la via Normal que és una xemeneia, i després la via de la Fissura. Les dues vies tenen bona roca i són desequipades…
berta l’any 1996 pel germans Albert i Oscar Masó. Es tracta d’una interessant agulla perduda enmig del Cairat (entre Vacarisses i Montserrat). Les dues vies que hi ha a l’agulla (la Normal i la Josep Barberà) són desequipades i, per no haver-hi, no hi ha tan sols ni un punt de ràpel… així que has rumiar l’estratègia…
No hi ha dades de la primera ascensió al Setrill. Per pujar és només una grimpada, però cal vigilar amb la roca. La via es fa molt ràpid, ens feia gràcia pujar aquesta agulleta que tantes vegades havíem vist des del camí…
Oberta l’any 2014 pels germans Albert i Oscar Masó. La via no puja al Setrill, sinó a un cingle que queda a uns 20 metres. A l’inici hi ha un petit tram de xemeneia i després un canvi d’agulla interessant. La via és molt ràpida…
Oberta l’any 2013 pels germans Albert i Oscar Masó. El nom de la via fa referència a la Secció de Geografia i Ciències Naturals dels Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Les Agulles de Petintó són unes curioses agulles de roca foguera blanca…
Oberta l’any 2010 pels germans Albert i Oscar Masó. Els primers metres de flanqueig són una mica delicats però un cop superats, la resta de tirada és ben maca…
La Creu Roja va ser oberta l’any 1971 per Ignasi Espinosa, Angel Pérez, Ramon Sánchez «Ramonet», Miquel Garrell, Frederic Cardella, Josep Belzuz, Lluís Morales i Josep Maria Soto…
La via Tutankamon va ser oberta l’any 1962 per Josep Alaix, Andreu Sorolla, Miquel Lopez, Josep Nogués («Serreta») i Manel Galicia. Es una via maca i amb ambient, ideal per a una primera visita al Cap del Faraó. El tram més obligat és arribar a la primera xapa…
Rapsòdia en Blues va ser oberta l’any 1982 per Pep Graells, Josep Torner («Lennon») i Jordi Romero. Es una via recomanable, les expansions es troben en perfecte estat, la roca és bona i les reunions còmodes. La tercera tirada i la quarta són molt guapes…
La via Suc de Civada va ser oberta l’any 1991 pel Martí Puig en solitari. Es una via curteta però interessant, amb diversos trams a protegir i roca típica de la zona. La via es fa en una única tirada, i hem fet reunió a un arbre…