La X a la Castellassa és una xemeneia ben maca oberta als anys 30, de la que malauradament no hi dades dels oberturistes. Les principals dificultats les hem tingut als primers metres en una lluita aferrissada amb unes bardisses tossudes que no ens volien deixar passar…
Passeig Galàctic va ser oberta l’any 1990 per Jaume Clotet «Paca» en solitari. Va ser una de les primeres vies d’artifo que el Paca obria a Sant Llorenç del Munt, i ho va fer en una freda i estrellada nit, d’aquí el nom de la via…
La Vida de l’Artista va ser oberta l’any 2014 per Jaume Clotet «Paca» en solitari, i té la curiositat que a la primera tirada passa pel costat d’un avenc penjat…
Pep-Joan-Taume va ser oberta l’any 1977 per Eduard Prunera «Pep», Joan Prunera i Jaume Mestre. No teníem ressenya d’aquesta via, ni referència de cap repetició, però l’havíem vist algunes vegades passant pel camí de Sescorts, ja que hi ha una placa a l’inici i un arbre característic…
La Normal al Bolet va ser oberta l’any 1924 per membres del CET (Centre Excursionista de Terrassa). La via es troba equipada amb 2 pitons, és molt curteta, i la principal dificultat és refiar-te de la roca que fa una pinta horrible…
Oberta l’any 2007 pels germans Albert i Oscar Masó. És una via curta i ràpida, amb algun tram interessant. Després de signar al pot de piades, hem atacat la segona tirada per l’evident fissura recte amunt…
No hi ha dades dels oberturistes de la via Reyes. La via es troba al Cingle del Setrill, i té la curiositat del llarg flanqueig de la primera tirada. Comencem el flanqueig a l’alçada de la pintada «Reyes», per la cornisa evident. Roca a controlar…
La via Juan Lorente va ser oberta als anys 70 per Josep Antoni Díaz i Agustín Damaso, i està dedicada a un escalador de Madrid que va morir. La primera tirada es pot fer en lliure (6a+)…
La via Arrossaires va ser oberta l’any 1991 per Joan Armengol, Toni Vílchez i Amadeu Pagés. La primera tirada és maca i està ben protegida. A la segona tirada no he sabut trobar el darrer spit, segurament l’he tingut davant dels nassos, però no l’he sabut veure, per sort el tram final l’he pogut protegir amb flotants. L’equipament està una mica rústic, però en bon estat.
La via Arís es troba a la Porquerissa, i va ser restaurada recentment. No hi ha dades dels oberturistes ni de l’any en que va ser oberta. Es una via curteta però interessant, ja que ens permet pujar a aquesta curiosa agulleta…