El Gran Diedre és una via del tot recomanable al Pic de la Valleta, però malauradament no hi ha cap informació dels seus oberturistes. El Gran Diedre i l’Esperó Nord-est són les dues grans clàssiques d’aquesta paret…
Oberta el 16/03/1947 per Josep Estorach, Francesc Estorach, Maria Estorach, Joaquim Xalmet i Neus Güell. Algun dia valdria la pena fer un recull de vies injustament oblidades, i és que costa d’entendre com poden haver vies tant guapes…
Oberta el 2/6/1949 per Emili Navarro, Josep Estorach i Francesc Estorach. La primera ascensió hivernal va tenir lloc el 28/1/1968 a càrrec d’Emili Civís i Genís Roca. De fet, actualment és una via que s’escala principalment a l’hivern, tot i que a l’estiu també és una escalada interessant…
La via Julián Vicente (també anomenada Diedro Hoz de Jaca), es troba a la Paret del Mirador, i va ser oberta l’any 1988 per Ursi Abajo i el seu fill David Abajo. La via es troba retroequipada…
Oberta el 8/5/1953 per Jean Ravier i André Armengaud, és una de les grans clàssiques del Midi d’Ossau, una via del tot recomanable com a primera presa de contacte amb la zona…
L’Esperó Màgic va ser obert l’any 1982 per Víctor Viciana i Emma Mora, aprofitant amb intel·ligència l’espai a l’esquerra de la Cerdà-Pokorski, i van obrir una preciositat de via, molt recomanable i ideal per gaudir de la ombra en una tarda d’estiu, ja que s’hi està a la glòria! Les assegurances estan força espaiades, sort que la roca és boníssima i el recorregut molt lògic, l’únic punt a vigilar és …
Bavària va ser oberta l’any 1999 per Xavi Vidal i Verena Masius, i el nom és en referència a que l’oberturista Verena va néixer a la regió alemanya de Baviera o Bavaria (en alemany Bayern). La via s’enfila a l’Agulla Salvat-Papasseit (també anomenada Cua del Bacallà), i és una excusa perfecta per enllaçar amb la Normal del Bacallà i gaudir de la seva esmolada aresta. La Bavària és una via …
La normal al Broc del Setrill va ser oberta el 25/07/1944 per Josep Estorach, Lluis Cortès i Baltasar González. Aquesta agulla abans l’anomenaven Dit de la Partió…
L’Anglada-Eli va ser oberta el 7/10/1962 per Josep M. Anglada i Eli Vergés, i probablement és de les vies amb l’aproximació més llarga de tot Montserrat, i és que per arribar-hi cal fer una bona excursió… Però, tot i això, és un itinerari del tot recomanable, en un entorn ben maco i amb bon ambient. La via es troba molt poc equipada i hi ha algun tram de força metres …
La Pacho-Hidalgo va ser oberta l’any 2000 per David Hidalgo i Paco Sánchez. Es una vieta ben recomanable a la Pastereta, que ens permetrà gaudir d’un roca increïble i un interessant flanqueig a la segona tirada que també val la pena. Especialment a la tercera tirada la roca és una delícia, podrem gaudir d’aquella sensació d’agafar un còdol tant espectacularment bo, amb aquell peculiar tacte aspre, que realment sap greu …