El Preu d’un Somni va ser oberta l’any 1985 per Jordi Gasset, Miquel Capdevila, Josep Maria Abat, Francesc Alegre, Pere Alegre i Anton Queralt, i és una de les vies més repetides de La Mussara. La via ha estat restaurada amb poc encert…
** Recomanable
La combinació de La Pájara i Marmo-Godoy és escalada d’aventura en la seva màxima expressió, són dues vies molt poc domesticades on cal afinar bé tots els sentits per no prendre mal i gaudir d’aquest salvatge racó…
Poseidón va ser oberta l’any 2012 per Zollo Pintiado i Pep Castro, i és una de les vies més repetides de Roca Maura. La roca és molt abrasiva, la paret assolellada i hi ha unes vistes molt maques de les Illes Medes…
Oberta el 1/5/1987 per Guillem Arias, Manolo “Love” i Manel Pedro “Gastón”. És una via de caire esportiu, principalment de placa, i amb un tercer llarg especialment bo, llàstima que precisament aquest llarg trepitja la clàssica Pisters…
La Blanco-Picazo va ser oberta l’any 2001 per Miquel Blanco i Antonio G. Picazo, i va ser la primera via d’aquesta curiosa agulla. Es tracta d’una via exigent…
La que faltava va ser oberta l’any 1986 per Ramon Bosch, David Aloy i Arnau Renom. Es una molt bona opció per pujar en lliure a la Falconera, amb un recorregut totalment equipat i amb bona roca…
La via Estenalles va ser oberta l’any 1970 per Joan Camí, Jacint Gràcia i Salvador Mesalles, i va ser la segona via de la Falconera. Segueix un traçat molt directe i té alguns trams ben macos. A la primera tirada hi ha un rusc d’abelles, però anant-hi al desembre no hem tingut problemes…
La Miramunda va ser oberta l’any 2005 pel Jaume Clotet “Paca” en solitari. M’ha semblat una via ben trobada, on es barregen tirades xules amb altres de transició…
L’Esperó de Llebeig (o Lo Somni de Sant Joan) va ser oberta l’any 1989 per Joan Nubiola, Francesc Palau, Fredi Parera i Antonio G. Picazo, i es va incloure dins el conjunt de vies blaves de Montserrat…
La Xemeneia UPS va ser oberta el 28/10/1978 per Angel Martínez i Pep Graells. El nom UPS és una conya relativa a “Unión de Parteras de Sabadell”. D’aquesta via no teníem referència de cap repetició, així que hem anat a veure què trobàvem. Al costat…