L’any 1931 es va crear la Unió Excursionista de Barcelona que aglutinava diferents centres excursionistes de Barcelona. Més endavant li van canviar el nom a Unió Excursionista de Catalunya (UEC), i es va anar estenent al llarg del país amb diferents delegacions com per exemple la UEC de Sants, la UEC de Gràcia i la UEC de Sant Boi. La UEC publica la revista ‘Excursionisme’ (abans ‘Senderos’), i té una …
La Manel-Blanch va ser oberta al 1980 per M. Peláez i O. Blanch, i té com a principal interès la superació d’un desplom resseguint una fissura a equipar. La via va ser reequipada al 2010 i van redreçar els primers metres, ja que originalment es pujava una mica més per la canal i es feien 3 passos d’Ae cap a la dreta (els burins encara hi són) per accedir a …
La Majó-Dalmau és una vieta molt recomanable a la Paret Oest del Cap de Mort. Va ser oberta l’any 1974 per Joan Miquel Dalmau i Josep Majó, i va ser una de les primeres d’aquest pany de paret. La via encerta la línia més lògica i directa per anar a cercar la guapa xemeneia de la darrera tirada. Encara que als primers metres no ho sembli, la roca en general …
L’Agulla del Pilot (o de l’Angel) es troba a la Regió d’Ecos, concretament a la Coma d’en Pastor. La via normal va ser oberta l’any 1959 per Josep M. Anglada, Francesc Guillamón i Angel Anglada. Després d’escalar al Faraó hem aprofitat per anar a aquesta agulleta, tot i que sense anar gaire convençuts, ja que al Carles li sonava que era una agulla amb força mala llet i no s’equivocava… …
Oberta el 5/8/1951 Josep M. Torras i Joan Nubiola. Aquesta es considera la via normal al Faraó al tractar-se de l’itinerari més senzill d’aquesta agulla, però en realitat va ser la segona via al Faraó després de l’Original…
La via del Collet al Gendarme va ser oberta l’any 1954 per Andreu Sorolla, Joan Gassó, Teresa Lladó, Teresa Galbany, Josep Alaix i Andreu Planas. La via supera els primers metres de la paret oest amb un tram d’artificial equipat i, gràcies a l’ús de l’expansió, resulta la via més senzilla per assolir el cim d’aquesta agulla, pel que també se l’anomena com a via normal. El Gendarme es troba …
La Cuca de Llum és un itinerari obert l’any 2011 per Ferran Rodríguez i Marcos Díaz, i es troba equipat amb parabolts. La via té dues parts clarament diferenciades, una primera part força ben protegida, bona roca, i diversos llargs ben guapos (el tercer és brutal!). La segona part, en canvi, té un caire molt més d’aventura…
Oberta l’any 2009 pel Joan Vidal “Indi” en solitari. La via es troba al sector dret de Canalda, i és una bona opció com a primera presa de contacte amb aquesta paret, on la majoria d’itineraris són més exigents i menys equipats. La roca en general és excel·lent, tot i que a nosaltres ens han petat 2 còdols, segurament per causa de les quantioses pluges recents. Inicialment, el darrer tram …
La via Del Maño a Roca Maura va ser oberta al 2013 per Albert Caralps i Isaac Royo, del CER l’Escala. Es tracta d’una via atlètica i mantinguda, amb un recorregut molt ben trobat i recomanable. La via està semi-equipada amb parabolts, i la roca és un calcari excel·lent. La darrera tirada original surt pel desplom de l’esquerra, i posteriorment van obrir una sortida més fàcil per la dreta. En …
La via Pas d’Estrès va ser oberta l’any 1997 per Ramon Rubio, Marcel Lavaquiol i Franc Garcia. Segurament es tracta d’una de les vies més repetides de la Paret Bucòlica, un itinerari de caire esportiu i amb molt bona roca. La via es troba completament equipada amb parabolts…