L’Agulla del Pilot (o de l’Angel) es troba a la Regió d’Ecos, concretament a la Coma d’en Pastor. La via normal va ser oberta l’any 1959 per Josep M. Anglada, Francesc Guillamón i Angel Anglada. Després d’escalar al Faraó hem aprofitat per anar a aquesta agulleta, tot i que sense anar gaire convençuts, ja que al Carles li sonava que era una agulla amb força mala llet i no s’equivocava… …
Oberta el 5/8/1951 Josep M. Torras i Joan Nubiola. Aquesta es considera la via normal al Faraó al tractar-se de l’itinerari més senzill d’aquesta agulla, però en realitat va ser la segona via al Faraó després de l’Original…
La via del Collet al Gendarme va ser oberta l’any 1954 per Andreu Sorolla, Joan Gassó, Teresa Lladó, Teresa Galbany, Josep Alaix i Andreu Planas. La via supera els primers metres de la paret oest amb un tram d’artificial equipat i, gràcies a l’ús de l’expansió, resulta la via més senzilla per assolir el cim d’aquesta agulla, pel que també se l’anomena com a via normal. El Gendarme es troba …
La Cuca de Llum és un itinerari obert l’any 2011 per Ferran Rodríguez i Marcos Díaz, i es troba equipat amb parabolts. La via té dues parts clarament diferenciades, una primera part força ben protegida, bona roca, i diversos llargs ben guapos (el tercer és brutal!). La segona part, en canvi, té un caire molt més d’aventura…
Oberta l’any 2009 pel Joan Vidal “Indi” en solitari. La via es troba al sector dret de Canalda, i és una bona opció com a primera presa de contacte amb aquesta paret, on la majoria d’itineraris són més exigents i menys equipats. La roca en general és excel·lent, tot i que a nosaltres ens han petat 2 còdols, segurament per causa de les quantioses pluges recents. Inicialment, el darrer tram …
La via Del Maño a Roca Maura va ser oberta al 2013 per Albert Caralps i Isaac Royo, del CER l’Escala. Es tracta d’una via atlètica i mantinguda, amb un recorregut molt ben trobat i recomanable. La via està semi-equipada amb parabolts, i la roca és un calcari excel·lent. La darrera tirada original surt pel desplom de l’esquerra, i posteriorment van obrir una sortida més fàcil per la dreta. En …
La via Pas d’Estrès va ser oberta l’any 1997 per Ramon Rubio, Marcel Lavaquiol i Franc Garcia. Segurament es tracta d’una de les vies més repetides de la Paret Bucòlica, un itinerari de caire esportiu i amb molt bona roca. La via es troba completament equipada amb parabolts…
La Psicodèlia es troba al Serrat dels Monjos, i va ser oberta l’any 1992 pel Koki Gassiot i Armand Ballart. La via es troba molt poc equipada, i compta amb una quarta tirada clarament més exigent que la resta, un diedre molt mantingut (6b) que van obrir amb un estil impecable, sense cap expansió. La resta de via té diversos trams interessants, però és una mica discontínua. Més informació al …
Olaya va ser oberta l’any 1980 per Xavi Vidal, Llorenç Morgado, Joan Carles Serrano i Joan Enric Bueno, i va ser la primera via de la Paret Bucòlica. La via fa un recorregut força sinuós, sempre a la cerca dels punts dèbils de la paret. L’itinerari es troba pràcticament desequipat, excepte les reunions que sí estan equipades. En general tots els llargs són fàcils de seguir si parem atenció a …
Terra de Dinosaures es troba a la Paret Bucòlica, i va ser oberta l’any 2007 per Marcel Lavaquiol i Xavi Grané. La Paret Bucòlica té una alçada modesta en comparació amb els gegants del seu entorn (Torre de Lleida, Tossal de Coscollet, etc.), però gaudeix d’un bon grapat d’itineraris, principalment gràcies a la seva excel·lent roca i la còmoda aproximació. Terra de Dinosaures és una via de caire esportiu, on …