El primer intent d’obertura va ser l’any 1959 per Josep M. Anglada i Xavier Ylla. En un segon intent, el 11/10/1964 en Josep M. Anglada i Joan Cerdà van arribar fins a mitja paret, però van haver d’abandonar pel mal temps…
*** Molt recomanable
La Puigarnau-Espunyes va ser oberta l’any 2001 per Josep Moragas, Ramon Majó, Francesc Garcia, Joan Frontera i Enric Sales. El nom de la via és en homenatge a Francesc Puigarnau i Celdoni Espunyes…
Oberta el 12/10/1943 per Josep Maria Tarragó, Joan Mas, Pere Bosquets i Carles Balaguer, membres de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP). Ens ha semblat una magnífica via injustament oblidada…
Oberta el 26/7/1942 pels germans Jordi Panyella «Pany» i Joan Panyella, Jordi Ferrera i Raimon Estrems, és una de les grans clàssiques dels Flautats…
Oberta l’any 2000 pels germans Albert i Oscar Masó. És una via molt ben trobada i recomanable, equipada només amb un pitó i un spit, però es pot protegir prou bé…
Oberta el 25/05/1941 per Ernest Mallafré, Francesc Blasi i Emili Lincoln. És una via històrica ben maca, que comença al vessant est per l’interior del pont entre la Nansa i el Gerro…
a via De La Marxa va ser oberta l’any 1979 per Manel Solís i Josep Anton Muñoz. Una bona via d’auto-protecció, on és recomanable entrar per la DJ Faust i així l’allarguem…
L’Esperó del Vent va ser obert al 1990 per J. Figueras i A. Macià, trepitjant en bona part l’Aresta Brucs que havia estat oberta al 1985 per Armand Ballart, Jordi Verdaguer «Pastelero» i Maribel Lizarán…
Un tall de Lluna va ser oberta l’any 1991 per Pere Forts. Es una via molt ràpida, amb una roca increïble i amb passos ben macos, en conjunt és una vieta ben recomanable…
Oberta el 13/3/1988 per Armand Ballart, Jan Casas, Luis Alfonso «Luichy» i Pep Pascual, és una de les grans clàssiques de La Mussara. L’origen del nom és ben curiós, ja que és la marca dels lavabos del refugi de Montral…
