La Normal al Carquinyoli va ser oberta l’any 1946 pels germans Josep Estorach i Francesc Estorach, i és una agulleta molt espectacular que no pot faltar a la col·lecció de tot bon montserratí…
Oberta a la tardor de 1993 per Enric Poblet “Rodillitas”, David Palmada “Pelut”, Miguel Martín i Enric Solé “Xaco”. Es sorprenent que una via d’aquestes característiques no hagués estat oberta fins aleshores. La quarta i cinquena tirades són molt guapes…
Equipada per dalt el 6/11/1998 per Guillem Arias, Joan Oliva, Núria Closa, Jordi Solans i Ramon Lluís Closa, en un dels esperons més cridaners del vessant nord de Sant Honorat. La via està tota equipada, la roca és un conglomerat boníssim i l’entorn és idíl·lic…
Oberta l’any 2014 per Marc Segarra i Josep Maria Cano “Canito”. Des de la carretera no donaries un duro per aquest pany de paret, però és una via molt bona i ben trobada…
Oberta l’any 1988 pel Antonio G. Picazo, és una via ràpida i tota equipada amb bolts. Segons hem llegit, inicialment la via tenia menys expansions, però al 2002 en un reequipament li van afegir unes quantes. Tot i no tenir cap tirada especialment destacable, en general és una via ben maca…
La X a la Castellassa és una xemeneia ben maca oberta als anys 30, de la que malauradament no hi dades dels oberturistes. Les principals dificultats les hem tingut als primers metres en una lluita aferrissada amb unes bardisses tossudes que no ens volien deixar passar…
Mi Primer Amor va ser oberta l’any 1982 per Joaquín Olmo, Ernesto López, Toni Garcia (“Vikingo”) i Armand Ballart. Aquesta va ser la primera via del Pilar del Segre, i van triar el recorregut més evident…
La via UES va ser oberta l’any 2004 per Antonio G. Picazo i Oscar Medel a petició de l’UES (Unió Excursionista de Sabadell), que al 2008 commemorava el centenari de l’excursionisme sabadellenc…
La via Antonio Machín va ser oberta l’any 1978 per Armand Ballart, Marc Homs, i Jordi Borrut. Bàsicament es tracta d’una pedalada descomunal (excepte pels que fan 8a) pel bell mig de la Paret de l’Aeri…
La Directa al Puro va ser oberta l’any 1965 per Víctor Luque i Gabino Lagarriga. Es una via ben recomanable, amb roca excel·lent i diversos trams de fissura guapíssims!