Inici ViesAlt UrgellColl de Nargó Neuronium al Tossal de Coscollet

Neuronium al Tossal de Coscollet

per jordi.ceballos@gmail.com

Neuronium va ser oberta l’any 2001 per Antonio G. Picazo, Oscar Medel i David Hita.  Aquesta via es troba al Tossal de Coscollet, una paret que per les seves característiques no és massa visitada, ja que les vies són molt llargues (de 500 a 675 metres), l’aproximació i abandonament són complicats, les vies en general estan poc equipades, i hi ha força roca a controlar.

La Neuronium són 675 metres i unes 20 tirades. La via ens ha agradat, té alguns trams ben guapos i l’entorn és magnífic, però has de tenir clar on et fiques ja que és una via molt poc domesticada.

Lo més còmode és deixar el cotxe a dalt, comences l’aproximació baixant per una canal i fent 3 ràpels, i quan acabes d’escalar tens el cotxe a 5 min. Però clar, si no acabes la via tens un problema, ja que tornar al cotxe és una moguda. Bé, en realitat lo important és fer almenys el primer tram de paret, ja que arribes a una feixa on hi ha un vivac i un possible escapament que et deixa per sobre dels 3 ràpels, amb el que remuntant canal amunt es pot tornar al cotxe sense problema. Una altra opció vàlida és anar amb 2 cotxes, deixar un a baix (La Penella) per si les mosques, i amb l’altre cotxe pujar a dalt. Per últim, també hi ha l’opció de remuntar la paret amunt per unes feixes que hi ha a la banda esquerra, però no ho conec.

Nosaltres hem aparcat a dalt, i després d’una bona estona cercant el peu de via, i amb dubtes de per on anaven algunes tirades, sobre les 14:30h hem arribat al bivac (R9 a la ressenya del Kim Gil), des d’on hi ha una impresionant visió del segon tram de via que encara queda per fer. Pensant que el segon tram seria força exigent i entretingut, hem optat per ser conservadors i deixar el segon tram per un altre dia amb la calma. Per abandonar cal anar a la dreta fins al final (recomanat encordar-se a l’ensamble), fer 2 ràpels equipats des d’arbres i remuntar per la canal per on hem baixat al matí.

El segon dia hem aparcat al mateix lloc, hem tornat a baixar per la canal, però abans d’arribar als 3 ràpels hem pujat per un sistema de feixes que ens ha permès arribar ràpid al bivac i enllestir el segon tram de paret. Finalment aquesta segona part l’hem fet prou ràpid i ens hem adonat que podíem haver fet la via bé en el dia. En total han estat 10h efectives d’escalada, hem anat una mica lents, però és que amb aquesta roca se’ns ha fet complicat córrer més. De totes formes, ha estat bé conèixer l’escapament i la pujada per les feixes, potser algun dia ens serà útil per altres vies. La via té diverses tirades molt guapes, llàstima que es troba molt poc sanejada, amb una mica de neteja guanyaria molt, ja que es podria escalar més relaxat. En tot cas, això és el que hi ha, és una via d’aventura, d’aquelles que curteixen.

Orientació

Est

Regulacions

La via no està afectada per regulacions d’escalada

Aproximació

Des de Coll de Nargó prenem la L-511 direcció Isona i la seguim uns 2 km, passem el trencall de les Masies de Nargó i uns 100m després prenem una pista a l’esquerra. Seguim aquesta pista uns 14 km (la hem trobat en molt bon estat), pel camí trobem alguns cartells indicant el camí cap al Tossal de Coscollet. Després d’un bonic mirador del Tossal (on només es veu el segon tram de paret), aparquem a una petita esplanada abans d’un revolt tancat a l’esquerra (enllaç a Google Maps)

Just al costat del cotxe comença un corriol força amagat que va baixant per la canal, travessa algunes tarteres i al final trobem 3 ràpels (40-20-40), on els 2 darrers es podem empalmar en un ràpel de 60 metres justos. Resseguim la base de la paret fins arribar al peu de via, que és força indefinit. La primera expansió no l’hem trobat, així que no serveix gaire com a referència per trobar la via. Això sí, en cas que arribem a una mena de canal fàcil (III), vol dir que ens hem passat de llarg, ja que això és l’inici de la via Directa (comú amb Germans Millet).

Material

12 cintes, 4 bagues, fissurers, friends fins al Camalot #3 (opcionalment repetir #0.5 o #0.75) i un escanya-burins

Descens

Baixem caminant per la pista i arribem al cotxe en 5 min.

Cordada

Josep Santasusana i Jordi Ceballos

Enllaços

La Cordada Centenària


Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.

També et pot interessar