L’Aresta Ribas es troba al Trió oest dels Pollegons (conegut com a Pollegó oest), va ser oberta l’any 1979 per Joan Ribas en solitari, i va ser reequipada al 2003. La via té molt poc ambient, és bàsicament una successió de ressalts, però és un itinerari…
La Cerdà-Lluis va ser oberta l’any 1963 per Joan Cerdà i Eduard Lluís. Es una via amb poques repeticions, ja que al seu moment no es va divulgar i ara ha aparegut per primer cop al llibre de Gorros del Luichy. La via segueix una línia molt guapa…
Oberta l’any 2015 per Kim Gil i Jordi Ceballos després de 3 jornades de feina en que he aprés moltíssim del Kim. La via comença just a la dreta de la Xemeneia Fonda…
La via Josep Barberà a l’Agulla dels Demòcrates va ser oberta l’any 1996 pel germans Albert i Oscar Masó. Es tracta d’una interessant agulla perduda enmig del Cairat (entre Vacarisses i Montserrat)…
La via Orgullós Oglala va ser oberta l’any 2004 per Joan Vidal “Indi” en solitari. Es una via de força curro, on ho hem passat de conya jugant amb els tacs i les falques. Molt de compte als 10 primers metres…
La Lusilla-Gil-Casanovas va ser oberta l’any 1965 per Miquel Lusilla, Agustí Gil i Jaume Casanovas. El Lete ha restaurat la via, i m’ha convidat a acompanyar-lo per així aprofitar per arreglar alguns detalls que havien quedat pendents…
La via Tripijocs va ser oberta l’any 2011 per Núria Martínez i Manel Casabella, i es troba als Cingles del Folló, un indret especialment tranquil a prop del poble de Tagamanent. Es una vieta d’artifo ben recomanable…
Encís Sublim a la Foradada va ser oberta l’any 1991 per Fredi Parera en solitari. La via entra per una banda de la Foradada i surt per la banda contrària, travessant el sostre per una fissura, un itinerari ben espectacular!
No hi ha dades de la primera ascensió al Setrill. Per pujar és només una grimpada, però cal vigilar amb la roca. La via es fa molt ràpid, ens feia gràcia pujar aquesta agulleta que tantes vegades havíem vist des del camí…
La Cibernícola a la Llastra del Setrill va ser oberta l’any 2014 pels germans Albert i Oscar Masó. La via no puja al Setrill, sinó a un cingle que queda a uns 20 metres. A l’inici hi ha un petit tram de xemeneia i després un canvi d’agulla interessant. La via és molt ràpida, a combinar amb altres per la zona…