Stratos va ser oberta l’any 1982 per Armand Ballart i Albert Merino, i és una magnífica via d’artifo. De tant en tant, fem alguna via d’artifo amb el Mateu, i a aquesta feia temps que li teníem l’ull posat… Així que amb l’excusa d’una meteo horrible i que dins la cova no ens mullaríem, hi anem. Però amb el que no comptàvem és que després de les pluges recents, la canal d’accés resulta força exposada, no hi ha cap corda fixa, i l’interior de la cova regalima aigua per tot arreu….
Però bé, finalment arribem a peu de via i ens hi posem. Els dos primers llargs es poden enllaçar bé. Anem fent prou bé, però al arribar a la R3 veiem que el quart llarg està ben mullat i amb tanta humitat hem agafat fred, amb el que optem per deixar-ho pel proper dia. Total, que la nostra previsió d’arribar a la R4 o R5 s’ha esfumat, i ens baixem de la R3.
Una setmana després tot pinta millor, el quart llarg l’enllestim prou ràpid. El cinquè ens ha encantat, una travessa increïble per una xemeneia horitzontal amb gran ambient (recorda a la Lluís Creus de Diables). Però al arribar a la R5 ens portem una desagradable sorpresa, i és que la placa de IV+ també està molt mullada… Després de batallar una bona estona, el Mateu aconsegueix arribar a la R6, i ja només ens queda el darrer llarg, però són les 18h i el tema pinta entretingut… Què fem?
Després de donar-hi una pila de voltes, optem per tirar avall i tornar un altre dia amb la calma. La corda auxiliar de 100 metres ens dóna just per baixar directes de la R6 al terra, així que de conya!! Això sí, mentre baixem, la corda aprofita per desarrissar-se, i tant el Mateu com jo anem fent voltes mentre rapelem, i arribem a terra ben marejats… hahaha
Dues setmanes després, ara sí que tot està eixut i fa una pinta molt diferent. El darrer llarg és potser el més bo de la via, entretingut, però es deixa fer bé. Com anem amb temps de sobres, aprofitem per fer un relleu a mig llarg, que ens feia gràcia de practicar-ho, i resulta un dels moments més divertits del dia. A més, estem en companyia de l’Armand, que ens ha vingut a veure des del cim del Plàtan i al acabar ens dóna un cop de mà per baixar el material, què més es pot demanar? Per cert, les reunions 4, 5 i 6 estan restaurades amb bolts, des d’aquí un enorme agraïment als restauradors anònims.
Orientació
Nord
Aproximació
Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir. Quan arribem a l’alçada de la Paret de Diables, on el camí s’eixampla (uns metres abans d’una antiga carbonera) trobem un corriol en direcció a la paret. Grimpem un ressalt, arribem a la base de la paret, i flanquegem a l’esquerra fins arribar a la canal on es troba l’Escletxa dels Teixos.
Material
2 jocs de friends fins al Camalot #4, un #5, uns 12 pitons variats (2 U, 4 V, 2 bons i 4 universals), fusta, un parell de tacs grossos, un ganxo i un cable escanya-burins.
Descens
Caminant
Cordada
Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
