La via Serón-Millán va ser oberta en un únic atac els dies 20, 21 i 22 de juny de 1957 per Juan José Díaz, Rafael Montaner, Ángel López “Cintero” i Alberto Rabadá “Edil”, tots ells membres del G.E.M.A. (Grupo de Escalada de Montañeros de Aragón). La via la van dedicar als seus mestres d’escalada: Ángel Serón i Fernando Millán, una emblemàtica cordada aragonesa…
novembre 2022
La via Caipirinha va ser oberta per Xavi Vallès, Joan Garcia i Pablo Vázquez, no tenim dades de l’any d’obertura. Es tracta d’un itinerari de caire esportiu, poc obligat i amb bona roca. Des de l’arbre de la darrera reunió podem baixar amb un únic ràpel de 55 m, que ens deixa exactament al peu de via de la Mojito. Aquesta segona via és també de caire esportiu, i els …
La via “Me la imaginava més fàcil” va ser oberta el 21/11/1992 per Pep Graells i Francesc Alavedra, i a la primera ascensió hi va participar en Joaquim Hernández (“Quino”). Es una vieta molt ràpida i recomanable, que s’ha escalat íntegrament en lliure amb un grau de 7b…
L’Aresta GAM va ser oberta el 26/4/1959 per Joan Cerdà, Eduard Auqué i Francesc Guillamón. La via original comença per la canal que hi ha a la dreta de la Gómez-Xalmet, i que és la via normal per accedir al cim del Contrafort de la Prenyada. Aquest primer llarg ens ha semblat ben interessant, però encara és millor entrar per la Ludwig-Casanellas al Contrafort de la Prenyada…
El Diedre de la Chica de las Bragas de Oro va ser obert el 24/11/1982 per Albert Ibáñez i Toni González. La via consta d’un únic llarg que permet accedir al collet entre el Contrafort de la Prenyada i la Prenyada, des d’on podem optar per rapelar per la pròpia via o seguir amunt per l’Aresta GAM a la Prenyada…
La via Barrufet Pixelat va ser oberta els dies 24 d’abril i 7 de maig d’aquest mateix any per Edgar Tous en solitari, i amb l’Edgar n’hem fet la primera repetició, tot aprofitant per deixar-la equipada per a que no calgui pitonar enlloc i sanejar la roca. Es tracta d’una via d’aventura amb caràcter, d’aquelles on no regalen cap llarg (6a obligat)…
La via Itziar va ser oberta el 22/4/1990 per Armand Ballart i Manolo Vilchez, i està dedicada a una noia que coneixien del País Basc. L’itinerari es troba a la Paret del Temps, un racó especialment tranquil a Vilanova de Meià, on la roca té un tacte fantàstic i probablement no hi trobarem ningú en tot el dia…
La via normal a l’Agulla de Santa Cecília va ser oberta per Josep Santacana i Joan Cervera, però no hi ha dades concretes de la data d’obertura. En Josep Barberà comenta aquesta obertura al Montserrat Pam a Pam, però ja diu que la informació no és del tot fiable…
RR va ser oberta l’any 1971 per Carles Rovira i Enric Renom, tots 2 escaladors de l’UES de Sabadell. El nom de la via és en referència als seus 2 cognoms (Rovira-Renom). La roca al primer llarg és tota una curiositat geològica, ja que és una mena de gres que no té res a veure amb el típic conglomerat de Sant Llorenç…
La TIM a la Màquina de Tren (o Roca Mur) va ser oberta al juny de 1963 per Joan Cervelló i Joan Sabater, escaladors del Terra i Mar de Sabadell. Uns mesos més tard, al setembre de 1963 aquests mateixos escaladors acompanyats de Pere Garrido i Antoni González van obrir la variant Directíssima…