La via Itziar va ser oberta el 22/4/1990 per Armand Ballart i Manolo Vilchez, i està dedicada a una noia que coneixien del País Basc. L’itinerari es troba a la Paret del Temps, un racó especialment tranquil a Vilanova de Meià, on la roca té un tacte fantàstic i probablement no hi trobarem ningú en tot el dia. La via es troba molt poc equipada, així que haurem de cercar a dreta i esquerra per anar protegint correctament, no sempre és evident. Tot i l’escàs equipament, el recorregut no és complicat de seguir, sobretot perquè la ressenya de l’Armand és molt acurada.
El primer llarg és clarament el més exigent, especialment uns metres per sobre de la primera xapa, un tram finet on pot anar bé 1 pitó pla curt. Superat aquest tram delicat, la resta de llarg és molt més agraït, vertical i amb bones preses, en conjunt ens ha semblat un llarg boníssim!
Al segon llarg el grau és més amable i és tota una delícia. Els primeres metres són espectaculars, ja que desploma molt però les preses són increïbles! Hi ha un tram on la roca té formes arrodonides, resulta molt curiós i agradable d’escalar.
La segona reunió és compartida amb la via Referèndum, de manera que podem triar entre la sortida original de l’Itziar (desequipada) o, en cas de dubte, sortir per la Referèndum (parabolts).
Orientació
Sud
Aproximació
Des de Vilanova de Meià anem carretera amunt, passem de llarg el trencall de l’Ermita de Meià, i just després d’un dipòsit d’aigua dels Bombers prenem un trencall a la dreta. Seguim la pista tot recte uns 2 km i aparquem on la pista fa una corba pronunciada a la dreta (enllaç a Google Maps). Anem tot recte pel marge dret del camp conreat i, al arribar al final del camp, prenem un corriol a mà esquerra que va planejant fins arribar a la Cova de les Monges i a la seva dreta tenim la Paret del Temps. La via comença al costat del camí, des d’on ja veiem la primera expansió.
Material
12 cintes, friends fins al Camalot #2 (repetint del 0.75 al 2) i 2 bagues. Opcionalment 1 pitó pla curt per al primer llarg.
Descens
Caminant en direcció a la dreta.
Cordada
Edgar Tous i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
