La Canal de la Moreneta va ser oberta el 27/4/1958 per Josep Santacana, Jaume Vendrell, Jordi Pons i Salvador Rochel. A la majoria de fonts consta com a data el 27/4/1959 però algú es devia confondre al consultar-ho, ja que la piada de l’obertura apareix al butlletí del GEDE d’agost de 1958. La via també es coneix com “Xemeneia Vendrell”, però els oberturistes la van batejar “Via de la Moreneta”.
Les reunions estan en perfecte estat, però els llargs estan molt poc equipats i hi ha algun tram exposat. Uns comentaris:
- Al primer llarg hi podem entrar pel dret des del camí, però és més fàcil entrar arran de la paret esquerra i ens estalviem els primers metres poc agradables. Hem de superar un diedre de roca a controlar, però es pot protegir molt bé.
- Al segon llarg hem d’arribar fins a l’alçada dels blocs encastats, trobarem un pitó just a sota, i hem de passar entremig dels 2 blocs.
- Al tercer llarg hem de superar una llarga i estreta xemeneia, on haurem d’anar cercant el camí més adient per no ficar-nos a cap tram més estret del compte. Inicialment hem d’anar endins (no fins al fons!) i tirar recte amunt. Aviat trobem un primer pitó que costa de veure, i recte amunt hi ha una fissura per on podem progressar còmodament i protegir bé. Més amunt la xemeneia s’estreta i és llavors quan trobem el segon pitó.
- Al replà de la tercera reunió hi ha l’Agulleta de la Canal de la Moreneta, hi podem pujar opcionalment. Estem davant un petit circ amb 3 possibles sortides (esquerra, recte i dreta), hem d’anar pel diedre de la dreta.
- Des del collet final podem pujar amb una fàcil grimpada tant a la Punta Sud com a la Punta Nord. El descens és des de la Punta Sud (la més alta).
Orientació
Nord. Es una via ideal per l’estiu, ja que tenim l’ombra assegurada. Millor no anar-hi després de pluges recents, ja que li costa eixugar-se.
Aproximació
Des de Can Maçana prenem el GR cap al Monestir. Deixem enrere el trencall cap al Refugi Vicenç Barbé i seguim pel GR fins que prenem un corriol que puja directe cap a la paret. Quan estem a la base de la paret, anem uns metres a l’esquerra (est) fins arribar al peu de via.
Material
10 cintes, 3 bagues llargues i friends fins al Camalot #3. Opcionalment un #4
Descens
Una vegada estem al cim de la Punta Sud, anem a cercar una savina en direcció oest des d’on podem fer un ràpel d’uns 15 metres o també es pot desgrimpar fàcilment amb l’ajuda d’un arbre.
Cordada
Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
