L’Aresta Brucs a la Bessona Inferior va ser oberta el 21/9/1958 pels germans Jaume i Joan Cerdà. En el seu moment va ser tota una gesta de l’escalada montserratina, una via ben exigent oberta en un estil impecable. Actualment hi ha algunes expansions afegides al primer llarg i a les reunions, però la resta de via es manté amb els burins originals. La via sencera es pot fer en lliure amb un grau al voltant de 6b.
El primer llarg és el més bonic i exigent, un magnífic exemple de finura montserratina on cal donar la talla amb un grau de 6a ben obligat, algo increïble tenint en compte el material que portaven al 1958. El tram clau és la superació del primer llavi, on hi ha un burí i i val la pena reforçar-lo amb un Camalot #3 per a més tranquil·litat.
Al darrer llarg, algunes ressenyes modernes surten per la via Aromes, però originalment els germans Cerdà van flanquejar a l’esquerra a cercar la sortida de la via normal, on hi ha un parell de burins força precaris. Per sobre d’aquests burins hi hem deixat un pitó cortesia de Jordi Cuevas per protegir millor la sortida en lliure.
Orientació
Sud
Aproximació
Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i pugem direcció nord per la Canal de les Bessones. Un cop passat l’Esquelet, girem a l’esquerra i estem al peu de l’Aresta Brucs de la Vespa. Pugem per la canal que hi ha a la seva esquerra (com si anéssim a fer la via “Vull sortir d’aquest infern“) i uns metres més amunt arribem a l’Aresta Brucs de la Bessona Inferior.
Material
10 cintes, friends fins al Camalot #0.75 i un #3. Opcionalment tascons i un estrep.
Descens
Dos ràpels de 30, el primer fins al coll de les Bessones i el segon des d’un arbre fins al terra.
Cordada
Christian Ruiz, Mercè Llasera i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
