Oberta el 28/6/1959 per Joan Cerdà i Heinz Pokorski en una única jornada. En Joan Cerdà ens ha aclarit que les ressenyes que corren d’aquesta via són errònies, ja que ells van resseguir íntegrament tot el diedre i van finalitzar al cim de l’Agulla Petita…
Oberta el 29/12/1979 per Jesús Martínez i Toni González. És una via ben curiosa, que flanqueja gairebé tot el vessant est de la Panxa del Bisbe, resseguint una característica cicatriu que forma la roca. En algun punt l’itinerari està mig trepitjat per vies posteriors…
Oberta el 17/8/2010 pels germans Albert i Òscar Masó. El nom de la via fa referència al burí que van trobar al primer llarg (encara hi és, just abans del flanqueig), que és curiós perquè no li van veure continuïtat…
Oberta els dies 18/9/2005 i 8/10/2005 pels germans Albert i Òscar Masó. La via transcorre per la placa a l’esquerra de la Normal a la Porra, i la roca en general és força bona…
L’Aresta Fredi-Picazo consta de 5 llargs oberts el 3/7/1988 per Fredi Parera i Antonio G. Picazo, i a continuació enllaça amb els 2 llargs de la Normal a la Roca dels Aurons, una petita joia oberta el 30/10/1943 pels manresans Jaume Caselles…
No hi ha dades dels oberturistes. És una bonica i ben recomanable aresta, ideal per combinar amb altres vies de Trinitats com la Normal al Pito del Sereno, o la Normal a la Nineta. L’itinerari es troba poc equipat…
Oberta el 6/7/1971 després de diverses jornades de feina, per Josep Antoni Díaz, Agustín Damaso i Manuel Martínez Troya “Troya Petit”, membres de la secció GESAM (Grup Especial de la Secció d’Alta Muntanya) del Centre Excursionista de Terrassa. La via va ser parcialment restaurada fa uns anys…
Oberta al 1943 per Jaume Caselles i Lluís Serrat, membres del Centre Excursionista del Bages. És una via ben maca i recomanable, ideal per a una primera visita a la tranquil·la zona de Trinitats. El cim del Pebrot és una magnífica talaia…
Obert el 8/9/2008 per Armand Ballart i Jordi Gallardo “Punky”. Es troba al sector central del Calderer i són només 2 llargs, però és una via ben maca i recomanable. L’itinerari ha estat obert amb gran mestratge…
Stradivarius va ser equipada per dalt al 1991 per Antoni Cugat. Ens ha semblat una via totalment recomanable, que ofereix una escalada vertical i molt agraïda. La roca té un tacte excel·lent i l’equipament és força generós…