No hi ha dades sobre la primera ascensió. Originalment devien pujar pitonant per la fissura, però actualment està reequipada amb parabolts en estil esportiu. Nosaltres ho hem escalat en V/A0 i, pel que hem trobat, sembla que és 6b en lliure. És una via força estètica, vertical i amb roca excel·lent…
No hi ha dades sobre la primera ascensió. La via està equipada amb parabolts, segueix un recorregut ben vertical i la roca és excel·lent. Desconeixem el grau en lliure…
No hi ha dades sobre la primera ascensió. La via està reequipada amb químics i segueix un recorregut ben vertical. La roca és molt bona, llàstima que en alguns punts està polida. Al voltant de l’agulla hi ha un total de 7 vies…
No hi ha dades sobre la primera ascensió d’aquesta via, tot i que probablement es va obrir entre els anys trenta i quaranta. Actualment està reequipada amb bolts en estil esportiu. Al cim de l’agulla hi ha una creu…
No hi ha dades sobre la primera ascensió d’aquesta via, tot i que probablement es va obrir entre els anys trenta i quaranta. Actualment està reequipada amb bolts en estil esportiu. És un itinerari senzill però recomanable, amb la dificultat concentrada en el curt tram final d’arribada al cim…
L’Anglada-Cerdà a la Pedrera d’Aiguafreda va ser oberta el 15/5/1958 per Josep M. Anglada i Joan Cerdà. Algunes persones coneixen aquest itinerari erròniament com a Xemeneia dels Garriguencs però en Pep Vila ha aconseguit aclarir que és un error històric…
Oberta el 24/9/1958 per Joan Cerdà i Francesc Guillamón. La via es coneix popularment com a Anglada, però és un error històric, ja que Josep M. Anglada no va participar en la seva obertura. Aquesta informació ha estat contrastada amb Joan Cerdà i, a més, coincideix amb el que es va publicar a la revista Cordada…
La via Normal o Encastament és la més senzilla per accedir al cim de la Roca Plana, i malauradament no hi ha dades de la primera ascensió. La via està molt polida, i el nom d’encastament li ve donat perquè a mig llarg cal superar un curt tram de xemeneia estreta…
Oberta l’any 1958 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón. El primer llarg és especialment maco, ja que ressegueix una bavaresa i després acaba amb un tram de flanqueig on cal fer un pas de decisió…
Oberta el 7/6/1942 per Joan Concabella, Jordi Font, August Panyella i Constantí Ruiz, i reequipada al 2013 per membres de la Secció d’Escalada (SEDEG) de l’Agrupació Excursionista de Granollers. Originalment en aquesta via era necessari pitonar…