Oberta el 24/9/1958 per Joan Cerdà i Francesc Guillamón. La via es coneix popularment com a Anglada, però és un error històric, ja que Josep M. Anglada no va participar en la seva obertura. Aquesta informació ha estat contrastada amb Joan Cerdà i, a més, coincideix amb el que es va publicar a la revista Cordada l’any 1959, on en cap moment no s’esmenta la participació d’Anglada.
Es tracta d’una fissura d’uns 30 metres que comença completament vertical i al tram final desploma, ja que cal superar un sostret. Es troba equipada només amb 4 pitons vells i la reunió es fa a l’arbre de dalt. En estil clàssic la via no ofereix gaire problemes, tot i que hi ha algun pas puntual on les peces no acaben de quedar bé i cal mirar-s’ho una mica.
Aquest itinerari va ser alliberat l’any 2015 per Guille Cuadrado, que el va graduar de 8a ABO-. En aquesta web hi podem trobar la seva piada i unes fotos del Guille en acció.
Orientació
Nord-est
Aproximació
Anem per la C-17 i prenem la sortida de Figaró. Un cop davant de l’estació de RENFE, anem fins al final del Carrer Ramon Mestre (enllaç a Google Maps). Seguim recte en direcció nord, travessem la via del tren (compte, que no hi ha barrera!) i, al primer trencall, seguim recte. En arribar a un creuament de pistes, aparquem a una petita esplanada a mà dreta (enllaç a Google Maps).
Anem en direcció oest fins arribar al Gorg del Salt del Prat, i just a la seva esquerra hi trobem la via. Si no coneixem la zona, el següent track de wikiloc pot ser d’utilitat.
Material
25 cintes, 2 bagues, tricams, joc complet de tascons, friends fins al Camalot #3 (repetits fins al #2), 4 pitons (2 universals, 2 uves) i 2 estreps
Descens
Caminant cap a l’esquerra tornem en un moment al peu de via
Cordada
Kim Gil i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
