La CADE a la Paret d’Aragó va ser oberta l’any 1977. Segons indica el Luichy al seu magnífic llibre de Montrebei, a l’obertura hi van participar els següents membres del CADE: Joan Badia, Emili Albir, Joan Mari, Josep V. Ponce, Paco López, Ricard Vila, Josep Lalueza, Josep E. Paül, Emili Civis, Josep Mª Castán i Joan C. Vinyes.
Tot va començar a finals dels 60, quan Kildo Carreté del CADE va fer unes fotos de la Paret d’Aragó i va sorgir la idea d’obrir una via per l’esperó que forma la paret a la seva part més baixa. El primer reconeixement sobre el terreny el van fer al maig de 1972, i van ser necessaris diversos anys de feina fins enllestir l’obertura el 24/4/1977. Va ser la primera via en tota la Paret d’Aragó, un formidable itinerari aconseguit gràcies a l’esforç col·lectiu dels membres del CADE.
El 25/12/1977 en Josep V. Ponce i Ricard Vila van fer la primera ascensió integral de la via, i van retirar totes les cordes fixes que romanien a la paret. I no va ser fins un any i mig més tard, concretament el 29/4/1979 que Josep E. Paül i Josep Lalueza van fer la segona ascensió de la via (la primera en que la via era lliure de cordes fixes).
La via va ser reequipada al 1993 per Emili Albir, Joaquín Olmo, Josep Mª Castán i Josep Rigol.
Alguns comentaris:
- Tenint en compte l’aproximació (1h 30min), l’escalada (de 9 a 12h) i el retorn (de 2:30 a 3h), cal preveure una llarga jornada.
- Compte amb la calor a les hores centrals del dia, val la pena portar aigua de sobres per si de cas.
- Al llarg 3 van caure diverses llastres i l’itinerari s’ha vist modificat. Actualment és un tram finet al voltant de 6a protegit per un pitó.
- Al llarg 8 hi havia una característica savina cap per avall que era molt útil per superar un sostret. Actualment ja no hi és i en el seu lloc hi ha un pitó rebregat de dubtosa solidesa, estaria bé posar-hi un pitó en bones condicions.
- L’itinerari és molt lògic, no és una via perdedora. La via es pot fer tota en lliure amb un grau al voltant de 6c. De dificultat obligada, jo diria V+/6a.
- La roca és excel·lent gairebé a tota la via. Es una via amb compromís, si en cas de necessitat cal baixar, pot resultar complicat.
Orientació
Sud-est
Regulacions
La via no està afectada per regulacions d’escalada
Aproximació
Des de Viacamp prenem la pista direcció a Montfalcó, passem el poble abandonat de l’Estall i quan ja veiem les parets, aparquem al collet que hi ha a N42º 04.132′ E0º 38.488′ (enllaç a Google Maps). Nosaltres hem seguit aquest track, però es pot guanyar ben bé mitja hora si enlloc de baixar cap al barranc, simplement seguim baixant per la pista. Fent-ho bé, cal comptar al voltant de 1h 30min. Podem identificar el peu de via perquè hi ha un burí sense capa i una fletxa a la roca.
Material
16 cintes, friends fins al Camalot #4 (repetint del Totem groc al lila), tascons i estreps
Descens
Tal com sortim de la paret, encara ens queda superar una xemeneia. Per arribar-hi, simplement anem recte cap a l’esquerra a buscar la xemeneia, que queda amagada darrera l’esperó. Un cop a dalt, seguim els rastres de pas (hi ha marques d’alguns arbustos podats) fins arribar a un petit ressalt que esquivem per la seva dreta. Després seguim amunt per la part més dèbil (corda fixa i alguns passos de II).
Un cop superades totes les dificultats, encara hem de carenejar una bona estona amb lleugera pujada fins arribar al Pas de Sant Miquel, on hi ha un pal indicador. A partir d’aquí ja és tot baixada fins al cotxe.
Cordada
Ricard Montalà i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
