Francesc Guillamón Nieto (Barcelona, 19/07/1933 – 17/02/2015)
En Francesc, Paquito pels amics, va estudiar Professorat Mercantil a la Universitat de Barcelona, i al mateix temps va fer els 8 anys de Música (especialitat de Teclat) al Conservatori de Barcelona, i és que la passió per tocar el piano el va acompanyar tota la seva vida. Fins i tot va haver uns anys en que tocava en orquestres, però aquest vessant més professional no li va acabar de convèncer i va optar per fer-ho només a nivell de hobbie. Això sí, quan es trobava ens reunions amb amics o familiars, aprofitava qualsevol oportunitat en que tenia a mà un piano o acordió per posar-se a tocar i animar la festa.
En l’àmbit muntanyenc, en Paquito es va iniciar a l’espeleologia, esquí i escalada de la mà del Club Muntanyenc Barcelonès, i amb el seu cosí Josep M. Anglada van formar una cèlebre cordada que al llarg de 10 anys van fer moltíssima activitat plegats. Primer van començar escalant a llocs propers com Sant Llorenç, Sot del Bac o Montserrat, però el seu afany d’aventura aviat els va dur a altres llocs com Pedraforca, Riglos, Alps i Dolomites. Al llarg d’aquests anys van obrir nombroses vies Anglada-Guillamón escampades per arreu, així com repeticions de les vies de 6è grau més exigents que hi havia a l’època, sobretot als Dolomites on van aconseguir repeticions molt notables.
A diferència de Josep M. Anglada que tenia un perfil més alpinista, l’especialitat de Paquito era l’escalada en roca, el terreny on més gaudia. De fet, tot i que va seguir fent muntanya, escalant i esquiant pràcticament al llarg de tota la seva vida, en Paquito només va escalar intensament al llarg d’aquests 10 anys (del 1954 al 64), després ho va deixar de banda per centrar-se a les obligacions familiars i professionals, i només feia muntanya quan el temps li permetia i podia fer escapades ocasionals.
En Paquito era de caràcter molt sociable i xerraire, i tenia una projecció de diapositives que va anomenar “10 anys de cara a la paret”, on feia un recorregut pels seus 10 anys d’escalada. Aquesta projecció va tenir molt èxit, i la va repetir centenars de vegades recorrent multitud de pobles i centres excursionistes.
De les seves escalades en destaquem les següents:
- 1954: Obertura als 21 anys de la seva primera via, l’Anglada-Guillamón a l’Esquirol (Sant Llorenç), en companyia del seu cosí Josep M. Anglada.
- 1957: Primer viatge als Dolomites, en que amb Josep M. Anglada van obrir la seva primera gran via, la Spagnoli a la Cima Canali (Dolomites). Al mateix viatge van fer la repetició de la Comici-Dimai a la Cima Grande di Lavaredo i l’Spigolo Giallo a la Cima Piccola, dues destacades vies de sisè grau dolomític.
- 1957: Obertura de la Directa Anglada-Guillamón al Calderer (Pedraforca). Tot i anar preparats per si calia fer un bivac, van aconseguir obrir la via en una única jornada de 12 hores d’escalada. En aquell moment va ser la via més directa del Pedraforca, i la més llarga i difícil d’Espanya.
- 1958: Segon viatge als Dolomites, en que repeteixen la Cassin-Ratti a la Cima Piccolissima di Lavaredo, i la Carlesso-Menti a la Torre di Valgrande.
- 1959: Tercera repetició absoluta amb Josep M. Anglada de la Jean Couzy a la Cima Ovest di Lavaredo, que era considerada la via més dura dels Dolomites.
- 1959: Obertura de l’Anglada-Guillamón al Mallo Pisón (Riglos) i l’Anglada-Guillamón a la Paret de les Bagasses.
- 1960: Obertura de la Franco-Española al Tozal de Mallo.
- 1960: Primera repetició nacional amb Josep M. Anglada de la Bonatti al Grand Capuccin.
- 1961: Membre de la primera expedició al Perú, on van aconseguir la primera absoluta a l’aresta nord-est del Huascarán Sud (6768 m), el cim més alt de Perú.
- 1961: Obertura de l’Anglada-Guillamón al Cavall Bernat.
- 1963: Membre de la segona expedició al Perú, on van aconseguir la Directíssima al Siula Grande.
Les seves primeres ascensions són:
| Enllaç | Data | DataHidden | Via | Roca | Zona | Oberturistes |
|---|
Aprofito per agrair la col·laboració de la família Guillamón, Josep Massana i Fermí Marco. Les fotografies són totes de l’arxiu de la família Guillamón. Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
