Josep Manuel Anglada Nieto (Barcelona, 05/08/1933)
Del 1947 al 1953 va estar estudiant a Anglaterra i Alemanya, on es va iniciar a l’escalada i espeleologia. En aquests països la tècnica i materials eren molt més avançats que a Catalunya, i quan va portar d’Alemanya unes cletes i una corda de perló, aquests van causar furor. Al començament escalava principalment amb el seu cosí Francesc Guillamón “Paquito” a les zones més properes a Barcelona com el Figaró, Montserrat i Pedraforca, però de seguida va ampliar horitzons cap als Alps i Dolomites.
Va conèixer l’Elisabeth Vergés al Club Muntanyenc Barcelonès, van començar a escalar junts al 1961, i es van casar al 1965. Sovint escalaven plegats amb la Eli i Francesc Guillamón, però amb el pas dels anys en Josep M. també va fer molta activitat amb altres escaladors com Joan Cerdà, Jordi Pons i Emili Civís.
Es un dels escaladors més emblemàtics del país, artífex de les expedicions que van culminar amb les primeres ascensions absolutes a un 7000 (Istor-o-Nal) i un 8000 (Annapurna Est). Al llarg de la seva trajectòria va obrir una nombrosa quantitat de vies escampades per tot arreu, i va repetir moltes vies d’envergadura com per exemple l’Esperó Walker a les Grandes Jorasses, la Nord de l’Eiger i el Pilar Bonatti del Dru. Sovint es considera a Josep M. Anglada com el pare de l’alpinisme modern català i espanyol, ja que va renovar la nostra escalada i la va posar a nivell europeu.
En Josep M. Anglada té un espectacular currículum d’escalada i alpinisme, del que destaquem les següents fites:
- 1954: Obertura als 21 anys de la seva primera via, l’Anglada-Guillamón a l’Esquirol (Sant Llorenç), en companyia del seu cosí Francesc Guillamón.
- 1957: Primer viatge als Dolomites, on amb Francesc Guillamón van obrir la seva primera gran via, la Spagnoli a la Cima Canali. Al mateix viatge van fer la repetició de la Comici-Dimai a la Cima Grande di Lavaredo i l’Spigolo Giallo a la Cima Piccola, dues destacades vies de sisè grau dolomític.
- 1957: Obertura de la Directa Anglada-Guillamón al Calderer (Pedraforca). Tot i anar preparats per si calia fer un bivac, van aconseguir obrir la via en una única jornada de 12 hores d’escalada. En aquell moment va ser la via més directa del Pedraforca, i la més llarga i difícil d’Espanya.
- 1958: Segon viatge als Dolomites, en que repeteixen la Cassin-Ratti a la Cima Piccolissima di Lavaredo, i la Carlesso-Menti a la Torre di Valgrande.
- 1959: Obertura de l’Anglada-Guillamón al Mallo Pisón (Riglos) i l’Anglada-Guillamón a la Paret de les Bagasses.
- 1959: Tercer viatge als Dolomites, en que repeteixen la Hasse-Brandler a la Cima Grande di Lavaredo, la Buhl a la Roda di Vael i la Tissi a la Torre Venezia.
- 1959: Tercera repetició absoluta amb Francesc Guillamón de la Jean Couzy a la Cima Ovest di Lavaredo, que era considerada la via més dura dels Dolomites.
- 1960: Obertura de la Franco-Española al Tozal de Mallo, i de l’Anglada-Cerdà a la Paret de l’Aeri.
- 1960: Repetició de la Bonatti al Grand Capuccin, Esperó de la Brenva al Montblanc, i Sentinelle Rouge també al Montblanc.
- 1961: Primera expedició, en que aconsegueixen la primera absoluta a l’aresta nord-est del Huascarán Sud (6768 m), el cim més alt de Perú. Aquest mateix any obren l’Anglada-Guillamón al Cavall Bernat.
- 1963: Segona expedició a Perú, en que obren la Directíssima al Siula Grande. Aquest mateix any escalen l’Esperó est al Capitán (Yosemite) amb Royal Robbins i TM Herbert.
- 1964: Primera nacional a la nord de l’Eiger amb Jordi Pons.
- 1965: Obertura de l’Anglada-Cerdà al Frare (Montserrat).
- 1966: Obertura de l’Esperó Nord-oest a la Cima Grande di Lavaredo (Dolomites), de l’Anglada-Robbins al Pedraforca, Anglada-Cerdà-Eli a la Fraucata (Ordesa) i Anglada-Cerdà al Libro Abierto (Ordesa).
- 1967: Primera nacional a la Walker de les Grandes Jorasses amb Jordi Pons, i obertura de l’Esperó dels catalans al Garet-el-Djenoun (Sahara Argelí).
- 1968: Obertura de l’Anglada-Civís al Tozal de Mallo (Ordesa).
- 1969: Expedició al Hindu Kush, on aconsegueixen la primera absoluta al Istor-o-Nal (7389 m), el primer setmil estatal.
- 1974: Primera absoluta amb Jordi Pons al Annapurna Est (8026 m), el primer vuitmil estatal, que van coronar un 29 d’abril a les 9 del vespre.
- 1975: Repetició del Pilar Bonatti al Dru.
- 2005: Obertura als 71 anys de la Màgicus a Canalda, en companyia de Armand Ballart i Ricard Darder. Aquesta ha estat la seva darrera obertura.
- 2014: Repetició als 81 anys de l’Anglada-Guillamon a les Bagasses (Terradets), 55 anys després de la seva obertura.
Com a curiositat, comentar que Josep M. Anglada i Jordi Pons van inventar i fabricar la Tanka, un accessori del que tenen la patent mundial i és molt utilitzat per tancar motxilles i bosses.
Josep M. Anglada i Eli Vergés han estat una parella plena de vitalitat i motivació, enamorats de la muntanya i dels viatges, que els va portar a fer moltes aventures i expedicions plegats. Malauradament, la Eli Vergés (1939-2019) ens ha deixat recentment. La Eli va ser una pionera de l’escalada femenina a Espanya, amb un bon grapat de primeres femenines (per exemple al Puro de Riglos i la Paret de l’Aeri). L’any 2002 va publicar el llibre “Anglada”, una biografia sobre el seu marit. I al 2011 va participar a la pel·lícula “Encordades“, on s’analitza el paper de la dona en l’esport i la societat, des dels anys 40 fins als nostres dies.
Les seves primeres ascensions a nivell nacional són:
| Enllaç | Data | DataHidden | Via | Roca | Zona | Oberturistes |
|---|
I les seves primeres ascensions a l’estranger són:
| Enllaç | Data | DataHidden | Via | Roca | Zona | Oberturistes |
|---|
Aprofito per agrair especialment la col·laboració del propi Josep M. Anglada per revisar i completar la informació, a l’Armand Ballart per la seva inestimable ajuda, i al Josep Massana qui de part del Grup Cavall Bernat m’ha proporcionat les fotos que acompanyen l’article. Altres col·laboradors han estat Manel Punsola, Miquel Sala, Carles Llovet, Pau Carnicero, Miquel Soro, Miquel Blanco i Joan Altimira.
Si trobeu qualsevol errada, em podeu contactar a mail@rocacalenta.com
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
