L’Anglada-Cerdà va ser oberta l’any 1965 per Josep M. Anglada i Joan Cerdà. L’itinerari ressegueix una vertiginosa línia pel bell mig del Frare Gros, una joia de via acrobàtica ideal per gaudir de la més absoluta verticalitat. La via es troba força equipada i va ser restaurada pel Pelut, amb el que la majoria d’expansions es troben en perfecte estat, només ens penjarem de burins vells de tant en tant. Amb els pitons emplaçats actualment podem fer la via sense pitonar escalant al voltant de 6a, i hi ha alguns trams en lliure magnífics.
En cas de pitonar, el grau obligat deu ser al voltant de V, però llavors cal vigilar amb l’horari, ja que és una via entretinguda. Tot i el gran nombre d’expansions que hi ha, la via no és ni molt menys una pedalada monòtona, hi ha diversos trams a equipar i gairebé a totes les tirades cal fer un tram en lliure amb un pati increïble. La única tirada francament desagradable és la primera, hi ha un parell de trams terrosos on cal anar al lloro, però és el peatge a pagar. Per cert, una errada que hem vist repetida a diverses ressenyes, l’inici de la cinquena tirada no és Ae, sinó A1 o 6a/6a+ en lliure.
Orientació
Nord
Aproximació
Des de Can Maçana prenem el GR cap al Monestir. Passada la Cadireta prenem un trencall a la dreta cap a Coll de Porc, el següent trencall a l’esquerra, passem pel peu del Bisbe i poc després arribem al Frare Gros, fàcil de reconèixer per la seva espectacular tàpia.
Material
10 xapes recuperables, 4 fissurers petits (per escanyar caps de burí grossos), friends del Camalot #00 al #1 (amb algun mitjà repetit), 15 cintes, 10 mosquetons (per estalviar pes alguns burins els hem xapat només amb un mosquetó) i tricams. Opcionalment dur un martell i 2 universals per no quedar-nos fotuts si peta algun pitó de la via.
Descens
Un ràpel de 30 m en direcció est. Baixem per la canal i de seguida trobem un camí de marques blaves que seguim en direcció est. Després d’algun ressalt equipat amb cadenes i graons, arribem a Coll de Porc, on prenem el GR de retorn a Can Maçana.
Cordada
Mateu Maglia i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
