La normal a l’Agulla del Castell va ser oberta el 28/4/1957 per Josep Fornieles, Jaume Cerdà i Manel Guasch, i segurament a la seva època es va repetir força ja que és una agulla ben curiosa, però lamentablement avui resta oblidada, fins al punt que potser per desconeixement, la preciosa xemeneia de la primera tirada ha estat trepitjada per una via d’esportiva.
Fa unes dècades, els objectius principals dels escaladors no eren les parets sinó més aviat les inexpugnables agulles, que es convertien en objectius preuats a mida que passaven els anys sense que ningú aconseguís trepitjar el seu cim. Aquestes agulles van generar una forta rivalitat entre diferents grups d’escaladors que lluitaven per assolir la primera ascensió, com va succeir per exemple en la conquesta de la Cova del Drac (1923), del Cavall Bernat (1935), del Lloro (1936), o del mític Puro de Riglos (1953).
Com a nota històrica, comentar que a la primera ascensió van fer la via en 3 tirades. La primera la van fer per la xemeneia igual que ara, però a la segona tirada es van enfilar per la espectacular aresta esmolada i després van fer reunió allà asseguts amb una cama a cada banda de la cresta!. Aquesta segona tirada és més senzill pujar-la pel diedre que hi ha just a la dreta, però s’ha de reconèixer que pujar per l’aresta esmolada ha de ser brutal!. La tercera tirada la van obrir amb tècnica de doble corda (per entendre’ns, en artificial però sense utilitzar estreps), però actualment amb la roca sanejada es puja bé en lliure.
Orientació
Sud
Aproximació
Deixem el cotxe a l’aparcament públic del Bruc (enllaç a Google Maps). Prenem la pista fins al Castell i pugem pel Torrent del Tambor fins arribar a l’agulla, que ens queda a mà dreta, haurem d’anar atents perquè queda una mica dissimulada i és fàcil passar-se de llarg.
Material
8 cintes, friends fins al Camalot #2 i fissurers
Descens
Un ràpel de 30 m des d’una cadena al mateix cim. Una altra opció és rapelar des de la reunió d’una via d’esportiva que hi ha un parell de metres per sota.
Cordada
Carles Llovet i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
