El Diedre Gris a la Panxa del Bisbe va ser obert el 28/9/1958 per Enric Pérez “Mambo” i Agustí Trullols, tots dos del GEDE. De fet, l’Enric va estar molt lligat al Club Excursionista de Gràcia i l’any 1962 va ser President del GEDE. En realitat, aquesta via només té 2 llargs originals, ja que després enllaça amb la Barberà-Cortés, que ja era oberta des del 7/9/1949…
La via ¡Ay Carmela! va ser oberta l’any 2000 i ens permet accedir al cim de la Castellassa amb un traçat molt directe i força recomanable, ja que hi ha diversos trams en lliure molt ben trobats. El primer llarg havia estat obert per Xavi Grané, i la resta de via va ser acabada pel Paca. Per cert, la via està dedicada a la filla del Joaquín Olmo…
La via del Tronc o Anglada-Muñoz va ser oberta l’any 1971 per Josep Manuel Anglada i Miquel Muñoz. La via s’anomena així en referència al tronc sec que hi ha al costat de l’arbre de la R1. La forma més ràpida d’arribar a la via és per la Pany…
La via Escolà-Bernat va ser oberta l’any 2017 pels germans Albert i Oscar Masó, i està dedicada al matrimoni Albert Escolà i Paquita Bernad. La Paquita és una de les escaladores pioneres a Catalunya, a la dècada dels 40 va fer nombroses escalades amb membres dels TIM…
Oberta el 18/06/1972 per Josep M. Anglada i Joan Cerdà. Ens ha semblat una via magnífica que injustament no és gaire repetida, segurament degut a la llarga aproximació així com pel seu caràcter poc domesticat…
Oberta el 27/11/1960 per Jaume Cerdà i Joan Boladeras. És una clàssica del tot recomanable, amb un recorregut elegant, roca excel·lent i està restaurada…
Oberta l’any 1961 per Josep Mª Escoda, Joan Vila, Pere Vila, Josep Mª Galcerán i Josep Mª Roset, escaladors de Rubí. El nom de la via és en referència al 50è aniversari del Centre Excursionista de Terrassa…
Oberta el 27/05/1934 per Pere Colomer, Joan Peradejordi i els germans Pere i M. Agràs, que van ser els primers en trepitjar el cim d’aquesta agulla. L’escalada apareix relatada al Butlletí…
La via Esparreguera és la gran clàssica del Tossal Rodó, i va ser oberta l’any 1972 per Eleuteri Navarro i Santos López. Els tres primers llargs són poc agraïts per la qualitat de la roca, però són el peatge a pagar per accedir a la xemeneia/encastament del darrer llarg, un tram que per sí sol ja es mereix una visita…
La via Busquets-Iglesias va ser oberta l’any 1968 per Jordi Busquets i Albert Iglesias. Es una via ràpida, amb bona roca i que es manté amb l’equipament original. Els dos primers llargs es poden enllaçar sense problema, i resulta un llarg en lliure molt agradable on trobem algun burí…