Inici ViesBarcelonaMontserratSant Jeroni Puigmal al Cap de Mort (Montserrat)

Puigmal al Cap de Mort (Montserrat)

per jordi.ceballos@gmail.com

La via Puigmal o Àlvarez-Navarro-Ayats al Cap de Mort va ser oberta l’any 1954 per Jordi Àlvarez, Miquel Navarro i Jordi Ayats, membres del Club Esquí Puigmal. Es una via històrica, ja que és on van posar a prova les pitonisses d’expansió que va fer en Jordi Àlvarez, i que un parell d’anys més tard els van permetre obrir la mítica Puigmal al Cavall Bernat

Fa uns anys, aquesta via va ser restaurada parcialment amb parabolts, però encara hi podem trobar algunes de les pitonisses del Jordi Àlvarez com a boniques peces de museu. La tercera reunió està ubicada a un dels ulls del Cap de Mort, una balma ben curiosa.

Als butlletins nº 34 i 35 (anys 1954-55) de la revista Montaña, el propi Jordi Àlvarez descriu les pitonisses d’expansió:

La pitonisa es una pequeña clavija de 30 mm, de forma cilíndrica, roscada hasta su mitad, para que se adhiera mejor a la roca, gracias al roce al estar clavada. Está provista de un corte longitudinal de 15 mm de largo donde se coloca una pequeña cuña que provoca la expansión de la pitonisa al tocar el fondo del agujero, quedando fuertemente sujeta al aumentar de diámetro su parte interior.

Para colocar esta clavija, es indispensable hacer precisamente un agujero de unos 13 mm de fondo por 10 mm de diámetro, el cual se efectúa mediante un buril, herramienta especial de acero de unos 15 cm de largo y 10 mm de diámetro. Su cabeza, en forma de fresa, con seis dientes, está rebajada a la medida exacta de 9,25 mm, para el ajuste de la pitonisa.

Al extremo de la pitonisa va colocada una anilla para introducir los mosquetones. Esta anilla es de alambre de 3 mm, ligada en los dos extremos, y trabaja de forma que en caso de caída se juntan los dos cabos al estirarse, ocasionando una ligera suspensión y amortiguamiento.

Hemos comprobado que entre todos los modelos de las llamadas clavijas de expansión, esta pitonisa de expansión “Álvarez” es la más perfecta y segura. Las pruebas realizadas en los monolitos montserratinos del Cap de Mort, Ou del Colom, la Caputxa, nos han llevado a esta importante realización de la pared norte del Cavall Bernat, donde todas las tentativas habían fracasado ante la sucesión de difíciles y grandes techos, con lo cual creemos haber logrado un nuevo avance en la técnica de la llamada escalada acrobática y artificial, que tanto desarrollo y prestigio ha alcanzado en el maravilloso macizo de Montserrat.

Orientació

Sud

Aproximació

Des del Monestir de Montserrat pugem a Sant Joan, i seguim una bona estona el camí direcció a Sant Jeroni fins que veiem la característica silueta del Cap de Mort.

Material

12 cintes i 2 estreps.

Descens

Anem en direcció nord i baixem uns 5 metres amb l’ajuda d’una corda fixa. En cas que no hi sigui la corda, es pot fer un petit ràpel d’una savina.

Cordada

Carles Llovet i Jordi Ceballos

Enllaços

Never Stop Dancing to the Electro Boogie


Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.

Donacions

També et pot interessar