La GAM a la Paret de les Gralles va ser oberta l’any 1980 per J. Corral i E. Pujol. Es una bona via de xemeneies, poc equipada, amb una segona i tercera tirades molt guapes. El peatge és la primera tirada…
Oberta el 30/8/1993 per Joan Armengol en solitari. Es una llàstima que al tram inicial falta algun pitó que hi havia originalment, i ara queda un tram exposat que desentona molt amb la resta de via, que està cosida a parabolts…
El tram superior de la Xemeneia Fonda va ser obert l’any 1982 per Albert Ibáñez i Joan Wenceslao «Wey», que van accedir a la via per la feixa superior (per la Cova dels Maquis), i la van anomenar «La Venganza de Chunga» en referència a una cançó de Frank Zappa…
Oberta el 6/5/1979 per Josep E. Paül i Josep Lalueza. Es tracta d’una via força salvatge, molt poc equipada, amb bona roca, i on cal anar amb compte per encertar l’itinerari a les primeres tirades, ja que les diferents ressenyes que corren per la xarxa no acaben de coincidir…
Oberta el 24/10/1963 per Ferran Abella, Emili Gil, Emili Civís i Claude Colin, tots ells membres del CADE del Centre Excursionista de Catalunya. Tal com explica Emili Civís al seu llibre «Roques, glaceres i cims», tot va començar a l’hivern de 1962…
La Integral Milú i Tintín és una excursió-escalada prou maca i senzilla, ideal per iniciació. A destacar el pas de gegant per accedir a ‘La presó’ del Castell…
Oberta el 26/8/1979 per Ramon Caballé i Xavi Samsó. És una de les grans clàssiques de Collegats, ideal per acabar d’arrodonir una jornada d’escalada per la zona…
Oberta el 8/4/1991 per Armand Ballart i César Pérez Hurtado, una via del tot recomanable com a primera visita a Collegats. La roca és boníssima i l’equipament prou generós…
Oberta el 18/4/1995 per Joan Frontera i Ramon Majó, en record a la filla del Joan. Aquesta va ser la primera via del Serrat del Poll, i aviat es va convertir en una clàssica força concorreguda…
Oberta el 10/02/1991 per Juan Gutiérrez, Jose Luis Ruiz i Francisco Martínez. És una via espectacular, molt estètica i equipada per no patir gens ni mica. A destacar el magnífic diedre del primer llarg…