La via Del Maño a Roca Maura va ser oberta al 2013 per Albert Caralps i Isaac Royo, del CER l’Escala. Es tracta d’una via atlètica i mantinguda, amb un recorregut molt ben trobat i recomanable. La via està semi-equipada amb parabolts, i la roca és un calcari excel·lent. La darrera tirada original surt pel desplom de l’esquerra, i posteriorment van obrir una sortida més fàcil per la dreta. En …
La Dersu Uzala va ser oberta l’any 1985 per Xavi Metal i Joan Dadeu, i fa referència al títol del llibre i pel·lícula Dersu Uzala (“El caçador”). Es una via força amable per tastar l’excel·lent calcari de Coll Roig, i té una segona tirada especialment maca…
La via de l’Alicorn va ser oberta l’any 1986 per Manolo Sabariego i Joan Fernández Brusi, amb la col·laboració de Santi Sanz. Es probablement la via més coneguda de Coll Roig, i destaca per unes magnífiques canaleres…
Oberta al 1998 per Jordi Romeu, Pep Vila, Josep Mª Parareda, Josep Martí i Gerard Peix. És una de les grans clàssiques de la Dent de Rossell, una via molt recomanable on totes les tirades són ben maques. La roca és boníssima, la via és atlètica i força mantinguda. Les expansions estan en perfecte estat, però la majoria de pitons són força antics (alguns pitons que indica el Luichy no …
L’Anglada-Cerdà va començar a ser oberta l’any 1959 per Josep M. Anglada i Xavier Ylla, però l’obertura va quedar a mitges fins que l’any 1965 en Josep M. Anglada i Joan Cerdà la van acabar. Es una de les grans clàssiques del Cadí juntament amb la veïna Cerdà-Pokorski…
La Xorrera va ser oberta l’any 2013 per Joaquim Hernando “Litri”, Josep Fonts “Iturri”, Sergi Martínez, Aleix Carretero i Marc Aral. Es troba a Cal Barricó, una zona molt tranquil·la del Ripollès, on podem gaudir d’un calcari espectacular…
Adéu a l’Scenic va ser oberta l’any 2016 per Sergi Martínez, Joaquim Hernando “Litri” i Josep Fonts “Iturri”. Es troba a Cal Barricó, una zona molt tranquil·la del Ripollès, on podem gaudir d’un calcari espectacular…
Poseidón va ser oberta l’any 2012 per Zollo Pintiado i Pep Castro, i és una de les vies més repetides de Roca Maura. La roca és molt abrasiva, la paret assolellada i hi ha unes vistes molt maques de les Illes Medes…