Oberta el 18/6/1950 per Josep Maria Torras i Joan Nubiola, i a continuació van desgrimpar sense fer cap ràpel per aquesta mateixa xemeneia. A la setmana següent, el 24/6/1950, en Torras i Nubiola van fer la segona ascensió absoluta de la TIM…
Oberta l’any 2013 pels germans Albert i Oscar Masó. El nom de la via fa referència a la Secció de Geografia i Ciències Naturals dels Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Les Agulles de Petintó són unes curioses agulles de roca foguera blanca…
Oberta l’any 2010 pels germans Albert i Oscar Masó. Els primers metres de flanqueig són una mica delicats però un cop superats, la resta de tirada és ben maca…
L’Ull del Pilar va ser obert l’any 2011 per Jaume Clotet «Paca», Laura Piferrer i Josep Mula. Es una via ben curiosa, ja que travessa una Foradada que hi ha al Pilar del Segre, la veritat que va ser tota una troballa per part dels oberturistes…
La via Del Quatre va ser oberta l’any 1980 per Josep Maria Guillaumet («Tete») i Salvador Puig, i és una de les grans clàssiques de la Roca dels Arcs. La via cerca en tot moment la lògica per superar la barrera de sostres…
La Creu Roja va ser oberta l’any 1971 per Ignasi Espinosa, Angel Pérez, Ramon Sánchez «Ramonet», Miquel Garrell, Frederic Cardella, Josep Belzuz, Lluís Morales i Josep Maria Soto…
Oberta l’any 2010 per Luis Royo, Carlos Budria, Carlos Roy i Julio Benedé, del grup Sendero Límite. La via es troba generosament equipada, amb bona roca i en un bonic entorn pirinenc…
La GAM a la Paret de les Gralles va ser oberta l’any 1980 per J. Corral i E. Pujol. Es una bona via de xemeneies, poc equipada, amb una segona i tercera tirades molt guapes. El peatge és la primera tirada…
La via Tutankamon va ser oberta l’any 1962 per Josep Alaix, Andreu Sorolla, Miquel Lopez, Josep Nogués («Serreta») i Manel Galicia. Es una via maca i amb ambient, ideal per a una primera visita al Cap del Faraó. El tram més obligat és arribar a la primera xapa…
Oberta el 25/6/1963 per Jaume Mas i Jordi Colomer, tots dos escaladors del GEDE. És una gran clàssica a les Roques de Benet, una via on no regalen gairebé cap llarg i que ens ha deixat un gran sabor de boca…