La Reina-Montesinos va ser començada al 1971 per Gabriel Reina i el seu company Allende, però la van deixar a mitges, i no va ser fins al 1983 en que Gabriel Reina i Josep Montesinos van enllestir la via…
Oberta l’any 1944 per Jaume Camarasa, Amadeu Gomà, Francesc Gual i Rafael Llorens, tots ells membres del TIM de Sabadell. La primera tirada és en lliure, i hi ha un tram de roca a controlar. La resta de via és principalment d’artificial a equipar…
Oberta el 26/8/1979 per Ramon Caballé i Xavi Samsó. És una de les grans clàssiques de Collegats, ideal per acabar d’arrodonir una jornada d’escalada per la zona…
Oberta el 8/4/1991 per Armand Ballart i César Pérez Hurtado, una via del tot recomanable com a primera visita a Collegats. La roca és boníssima i l’equipament prou generós…
Oberta l’any 2000 pels germans Albert i Oscar Masó. La primera tirada és la més difícil, i la roca tampoc acompanya gaire. La tercera tirada ens ha semblat la més maca…
L’Anglada-Guillamón va ser oberta el 01/11/1961 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón. Es una via molt estètica, que ressegueix una marcada fissura fins gairebé el cim, i hi ha un parell de reunions en baumes molt guapes (especialment la quarta reunió, una meravella)…
Oberta el 18/11/1962 per Jaume Cerdà i diversos amics en el transcurs d’una jornada d’Escalada de Germanor a Montserrat que va organitzar el GAM del Club Muntanyenc Barcelonès…
Aquesta és una magnífica combinació per accedir al cim del Faraó. Comencem pel Temple del Sol al Faraonet, oberta l’any 1988 per Joan Rovira i Vicenç Mestres. A continuació, enllaçem amb l’Anglada-Guillamón al Faraó, que va ser oberta l’any 1960 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón…
Oberta el 18/4/1995 per Joan Frontera i Ramon Majó, en record a la filla del Joan. Aquesta va ser la primera via del Serrat del Poll, i aviat es va convertir en una clàssica força concorreguda…
La Punta d’en Clerc a la Roca de les Onze Hores va ser oberta per J. Vidales, E. Mayoral i R. Vallribera, no hi ha dades de l’any de l’obertura. Les vies llargues a Sant Llorenç en molts casos no tenen una roca gaire de fiar, però aquesta és una excepció, té una roca boníssima…