La via Millet a l’Agulla Inclinada va ser oberta per R. Millet i J. Balcells. Es tracta d’una via pràcticament desequipada (un únic burí en tota la via), amb bona roca i un tram d’artificial a pitonar ben xulo. Es curteta i ràpida, i ens ha agradat força.
El tram més difícil és arribar al burí que es troba a uns 5 metres d’alçada, en terreny ben vertical. No sé com s’ho devien fer els aperturistes, però per arribar al burí hem necessitat un pitó falcat, un pas de ganxo i un plom (l’hem deixat posat). A partir d’aquí, fissura boníssima que es pot cosir amb universals/plans, fins que la dificultat afluixa i sortim en lliure (bona roca) a buscar la savina on muntem reunió. A la segona tirada pugem fins a una savina seca, on enllacem amb la darrera tirada de l’Aresta Brucs.
Orientació: Oest
Regulacions: La via no està afectada per regulacions d’escalada.
Aproximació: Aparquem al Monestir de Montserrat. Si hem agafat el Funicular de Sant Joan, prenem el camí de Sant Jeroni. Quan estem més o menys a l’alçada de Cap de Mort, a la nostra esquerra passem pel costat del Cigronet, i poc després surt un trencall a l’esquerra que ens porta per un camí una mica indefinit fins a l’Agulla Inclinada.
Material: 12 cintes, 10 pitons variats (principalment universals i plans), 1 tascó petit, 1 tac (mida caixa de mistos), 1 friend Cam #0.75, 1 ganxo Talon
Descens: Dos ràpels per l’Aresta Brucs (el primer fins la R1, i el segon fins al terra)
Cordada: Manuel Pérez (“Lete”) i Jordi Ceballos
