La via Orella d’Os es troba a les Roques d’Aguilar (Les Arenes), un petit cingle de Sant Llorenç del Munt. La via va ser oberta l’any 2017 pel Jaume Planell, i el nom li ve pels magnífics exemplars d’Orella d’Os que hi trobem. Es una via equipada de caire esportiu, amb bona roca i un recorregut molt ben trobat. Hi ha força passos finets i en foradets, que ens faran …
El Diedre de Mitjanit es troba a les Roques d’Aguilar (Les Arenes), un petit cingle de Sant Llorenç del Munt. La via va ser oberta l’any 1998 pels germans Albert i Oscar Masó, acompanyats en aquesta ocasió del seu pare Ernest. La via es troba equipada amb spits, i cal acabar d’autoprotegir amb flotants…
També coneguda com a via Canaletes, va ser oberta el 15/6/1956 per Domingo Arenas i Andreu Sorolla. En alguns llocs l’anomenen “Mingo Arenas” (ignorant al Sorolla)…
La normal al Rave va ser oberta el 25/06/1941 per Ernest Mallafré, Carme Romeu, Josep Piqué i Francesc Blasi. La silueta d’aquesta agulla recorda molt a un rave posat del revès, i la seva escalada forma part de la història montserratina, on aquests autèntics pioners anaven conquerint les principals agulles montserratines amb uns mitjans molt rudimentaris…
La Cannabis Flam es troba a la Roca de les Onze Hores (Sant Llorenç), i va ser oberta l’any 1974 per Josep Antoni Díaz i Agustín Damaso. Fins fa pocs mesos, es tractava d’una via que ningú en sabia el nom ni els autors, i que sortosament hem pogut treure a la llum…
La via Estambul es troba al Cingle Oest del Setrill (Sant Llorenç), i va ser oberta l’any 1975 per Joan Wenceslao “Wey”, Òscar Costa i Jordi Romero. La via està molt ben trobada i té diversos trams interessants…
Fins ara no estava clar qui va obrir l’Aresta Nord de la Nana, ja que podia ser una primera de J. Company, o potser una Haus-Estrems. Aquests errors històrics són difícils d’aclarir, ja que habitualment els llibres es van copiant uns als altres i, si un es va equivocar, doncs l’error s’arrossega a la resta de llibres posteriors… Doncs bé, l’incansable David Hita remenant papers antics n’ha tret entrellat…
La via del Terry a l’Escorpí va ser oberta l’any 2008 pels germans Albert i Oscar Masó, i es troba a la Regió d’Agulles. Pensava que ja hauria escalat aquesta agulla quan vam fer la GEDE a l’Escorpí, però resulta que no, ja que la GEDE acaba en un collet, així que ha estat l’excusa perfecta per trepitjar el cim de l’Escorpí…
La via Itaca ascendeix a l’Agulla d’Eiger (a la zona de la Pola), i va ser oberta al 1977 per Josep Ricardo Cano, Joan Josep Sánchez i Antonio “Santacana”. La via ha estat restaurada recentment, i es troba tota equipada amb parabolts…
La via Esbarzers va ser oberta l’any 1995 per Pere Dinarès. Al 2019 va saltar un spit del desplom del segon llarg, i des d’aleshores algunes cordades es baixaven, n’hi havia que passaven amb l’ajuda d’una llarga antena, i d’altres ho solucionaven escalant uns metres de la variant Ramon Sampé. Bé, ara hem posat un parabolt on hi havia l’antic spit, i la via ja es pot tornar a fer …