La Navarro-Estorach al Tub va ser oberta el 21/8/1946 per Emili Navarro i els germans Maria, Josep i Francesc Estorach. Aquesta va ser la primera escalada real al Tub, ja que anteriorment només s’hi havia accedit des de la Patata. En aquell temps, el Tub era una agulla molt cobejada…
Estereo 60 va ser oberta per Armand Ballart i Fredi Parera al 1992. El nom de la via és en record a l’aparició del so estèreo als anys 60, on el so és gravat i reproduït en 2 canals, a diferència del so mono on hi ha 1 únic canal. Tal com explica l’Armand al seu blog Teràpia Vertical, aquesta via és un autèntic trofeu de col·leccionista ja que transcorre …
La SAME a l’Agulla Mare va ser oberta en diversos atacs per membres de la SAME (UEC). La via supera de manera arrogant l’espectacular paret est de l’Agulla Mare, plena de balmes i sostres, la llàstima és que la roca no acompanya gaire i acaba sent un recorregut principalment d’escalada artificial a base de burins molt antics i múltiples peces de museu…
La Torras-Nubiola va ser oberta el 23/02/1980 per Josep Maria Torras i Joan Nubiola. Com a curiositat, comentar que exactament el mateix dia en que estaven obrint la Torras-Nubiola, van coincidir amb Santi Llop, Josep Lluis Moreno i Pep Masip “Nifo”, que estaven obrint l’Ecològica just al costat, això sí que és casualitat!
Fisurot Cheyenne és una via ubicada al sector central del Tossal de Mullapans, que va ser oberta al 2003 per Joan Vidal “Indi” en solitari. La roca als dos primers llargs no dóna gaire opció i hem passat bàsicament en artificial. En canvi, els dos següents llargs són principalment en lliure…
La primera via de la Paret de Catalunya va ser la GEDE al 1970, la segona l’Anglada-Muñoz-Vergés al 1971, i després van haver de passar uns anys fins que al 1978 diversos escaladors s’hi van fixar i van obrir moltes de les grans clàssiques de la paret. A destacar, la intensa campanya dels escaladors francesos al 1978-79 en que van obrir la Regard, Del 78, Corbeau, Diedre Audoubert, Marquises, Diedre …
La Neura a la Paret del Pont va ser oberta al 1978 per Josep i Jaume Masana. Es tracta d’una via senzilla que pot anar bé per iniciació, es troba reequipada amb parabolts i anelles de ràpel. Hi ha algun tram en que cal anar amb compte amb la roca. Una vieta molt ràpida que pot estar bé com a primer contacte amb aquesta paret i situar-nos una mica…
Es una llàstima que no coneguem el nom d’aquesta via, ni tampoc els oberturistes. Hem escalat la via nº 19 del Cavall Bernat segons la web de santllors, que puja entre la Cagalàstics i la Creu Roja, i està equipada amb parabolts. La primera tirada és la més exigent, amb alguns passos obligats de V+/6a. La segona tirada comença amb un tram d’encastament/diedre, fa un flanqueig interessant i acaba sortint …
La Casas-Benito és una variant de la normal, però que va a cercar l’estètic esperó nord-est del Cavall. Es comença amb una grimpada per la via normal fins al replà, on comença realment la Casas-Benito. Després superem l’esperó amb un tram de Ae/V fins arribar a un altre replà on opcionalment podem fer reunió. La placa de la darrera tirada té uns primers metres ben drets, és el tram clau …
La via de la Paret Est (actualment coneguda com a Estorach) del Gerro va ser oberta al 1946 pels germans Estorach (Josep, Francesc i Maria), i Emili Navarro. Ells pensaven que havien fet la primera ascensió…