La TIM o Pere Carné a la Paret Nord d’Ecos va ser oberta el 4/11/1956 per Jorge Lladó, José Vilana, José Montserrat, Domingo Jo, Javier Odena, Juan Salomó i Salvador Balaguer, tots ells membres del TIM. La via va ser oberta després de 10 jornades de feina, i va suposar la tercera gran fita dels escaladors del TIM, que fins aleshores havien conquerit la Paret de l’Aeri (1948) i la Paret de Sant Jeroni (1949).
A Sabadell hi havia 3 entitats excursionistes, que al 1970 es van fusionar en l’actual UES (Unió Excursionista de Sabadell):
- CEV (Centre Excursionista del Vallès): del 1908 al 1970
- CES (Centre Excursionista de Sabadell): del 1919 al 1970
- TIM (Agrupació Excursionista Terra i Mar): del 1926 al 1970
Les entitats CES i TIM tenien grups d’escaladors molt actius, i al periode 1948-1956 entre els escaladors d’ambdues entitats van aconseguir conquerir les 5 grans parets de Montserrat. Es important aclarir que erròniament s’anomenen aquestes 5 vies com a TIM, però no és correcte ja que CES i TIM eren entitats independents i amb els seus propis grups d’escaladors.
Recollim en ordre cronològic les 5 vies en qüestió, aclarint si són TIM o CES:
- 1948 – TIM a la Paret de l’Aeri
- 1949 – TIM a la Paret de Sant Jeroni
- 1952 – CES a la Paret de Patriarques
- 1955 – CES o Lluís Creus a la Paret de Diables
- 1956 – TIM o Pere Carné a la Paret d’Ecos
La via està dedicada a Pere Carné i Serra (Sabadell, 1909-1997), en reconeixement a qui va ser un dels socis fundadors de l’Agrupació Excursionista TIM, i també va ser-ne President diversos anys. A més de dinamitzar les activitats d’excursionisme, escalada i esquí de l’entitat, també va impulsar la construcció d’un refugi del TIM a la Molina, inaugurat al 1955, i posteriorment batejat com a Xalet Refugi Pere Carné.
La via ressegueix completament una de les fissures que ratllen de baix a dalt la Paret Nord d’Ecos, i té fama de ser la més treballosa de les TIM. La via ha estat tota alliberada, amb un grau màxim de 6b+. Les reunions estan en bon estat (molts burins), però les tirades es troben pràcticament desequipades. Més informació al blog de classicclimber
Orientació: Nord
Regulacions: La via no està afectada per regulacions d’escalada.
Aproximació: Des de Can Massana anem a Coll de Porc i seguim fins al Coll del Miracle. Baixem una mica per la Canal del Miracle i de seguida prenem el camí del Salt de la Nina, que seguim fins arribar a peu de via.
Material: 25 cintes, joc doblat de friends fins al Camalot #3 (opcionalment un #5 i triplicar del #0.5 al #1), tascons, 15 pitons variats, 2 xapes recuperables i 3 bagues.
Descens: Baixar per la canal en direcció sud fins arribar a un camí, que prenem a mà dreta (oest). Aquest camí ens porta al Coll del Miracle, des d’on desfem el camí d’aproximació.
Cordada: Carles Llovet, Mateu Maglia i Jordi Ceballos
