La GESAM al Cavall Bernat de la Vall va ser oberta l’any 1962 per Francesc Ullés, Delfí Feiner i Jaume Galofre, tots ells membres del GESAM (Grup Especial de la Secció d’Alta Muntanya) del Centre Excursionista de Terrassa. Es una vieta recomanable i amb bon ambient, ja que de seguida se’n va cap al vessant nord i hi ha una bona timba…
Obsesión Permanente es troba als Mallos de Ligüerri (Vadiello), i va ser equipada l’any 1984 per Juan Beroiz, Jesús Lasus, A. Sese i J. Valle. La via ressegueix l’espectacular esperó del Mallo San Jorge…
Oberta al juny de 1979 pel Xavi Vidal i Josep Rafael Alsina “Morti”. Tot i que els oberturistes pensaven que havien obert la primera via dels Esplovins, en realitat era la segona després de l’Anglada-Cerdà-Muñoz-Roca…
Oberta l’any 1998 per Víctor Esteve “Ajipi” i J. Garcia. La via consta d’una única tirada d’uns 25 metres, ja que la segona en realitat correspón a la Xemeneia Est…
berta l’any 2003 per Julio Benedé i Luis Royo, del grup Sendero Límite. Es tracta d’un itinerari generosament equipat amb parabolts i reunions rapelables, per no patir gens ni mica…
L’Anglada-Guillamón a l’Esquirol va ser oberta el 05/09/1954 per Josep Manuel Anglada i Francesc Guillamón, i és una variant de la via Normal. Aquesta via té l’honor de ser la primera que van obrir tant l’Anglada com en Guillamón…
La normal a l’Esquirol és una via històrica, ja que va ser oberta l’any 1926 per Josep Abelló, Jaume Torras, Jaume Griera, Gaietà Trenchs i Rossend Grané, tots ells membres de la Secció d’Atletisme del CET…
Oberta el 4/6/1922 per Lluís Estasen, Domènech, Carles Feliu, Josep Puntes, Giménez i Joan Navarro, membres del CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Aquesta via és 6 anys anterior a la coneguda via Estasen, que no va ser oberta fins al 1928…
La via Otros Mundos va ser oberta el 4/2/1990 per Manolo Vilchez i Xavi Teixidó i segons van explicar al pot de piades, la van obrir amb 4 pitons i fent un bivac a pèl a la cova. Es tracta d’un itinerari d’aventura, amb roca a controlar i alguns trams exposats, però per altra banda té diversos llargs ben originals…
L’Esperó de l’Aire va ser obert l’any 2004 pel Jordi Cuevas. Es una via recomanable, poc obligada, i que ressegueix un estètic esperó. L’itinerari es troba completament equipat amb parabolts i xapes casolanes. A la primera tirada cal vigilar una mica amb la roca, però a la segona és excel·lent…