Oberta el 05/09/1954 per Josep Manuel Anglada i Francesc Guillamón, i és una variant de la via Normal. Aquesta via té l’honor de ser la primera que van obrir tant l’Anglada com en Guillamón…
Oberta l’any 1926 per Josep Abelló, Jaume Torras, Jaume Griera, Gaietà Trenchs i Rossend Grané, tots ells membres de la Secció d’Atletisme del CET…
Oberta el 4/6/1922 per Lluís Estasen, Domènech, Carles Feliu, Josep Puntes, Giménez i Joan Navarro, membres del CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Aquesta via és 6 anys anterior…
La via Otros Mundos va ser oberta el 4/2/1990 per Manolo Vilchez i Xavi Teixidó i segons van explicar al pot de piades, la van obrir amb 4 pitons i fent un bivac a pèl a la cova. Es tracta d’un itinerari d’aventura, amb roca a controlar i alguns trams exposats, però per altra banda té diversos llargs ben originals…
L’Esperó de l’Aire va ser obert l’any 2004 pel Jordi Cuevas. Es una via recomanable, poc obligada, i que ressegueix un estètic esperó. L’itinerari es troba completament equipat amb parabolts i xapes casolanes. A la primera tirada cal vigilar una mica amb la roca, però a la segona és excel·lent…
La Reina-Bellmunt va ser oberta l’any 1972 per Gabriel Reina i Josep Bellmunt. Es una via molt aèria que puja paral·lela a la CADE, seguint una sèrie de fissures. Totes les expansions estan restaurades amb parabolts, excepte el penúltim llarg que segueix amb els burins originals…
La via Estel va ser oberta l’any 1974 per Miquel Comes i Albert Vilanova. De fet, aquesta via es coneixia popularment com a “Miquel Comes”, però quan el Miquel se n’ha assabentat, ha confirmat que mai van batejar la via amb el seu propi nom, i ha demanat que s’anomeni Estel…
Oberta el 7/7/1984 per Guillem Arias, Manel Pedro “Gastón” i Esteve Fabra. El nom de la via és en referència al gos dels dibuixos animats que ajuda a Lucky Luke a empaitar els germans Dalton…
La via Xavi-Manel va ser oberta el 26/12/1974 (dia de Sant Esteve) per Xavi Balet i Manel Fuertes, membres de l’UES (Unió Excursionista de Sabadell). Segurament s’ha repetit poc, ja que cal pitonar uns 2-3 passos al començament, però en conjunt val molt la pena, sobretot per gaudir de la fantàstica placa de la segona tirada, que surt tota en lliure (6a)…
No hi ha dades dels oberturistes. En aquesta agulla, també hi trobem una altra xemeneia pel vessant oest, que és la via original de l’Agulla de l’Arbret…