La SAME o Paret Est a la Nana va ser oberta l’any 1966 per Marta Gracia, Pere Montaña, Ramon Barceló, Pere José i Rafel Carretero, tots ells membres de la SAME (UEC). Malauradament la via ha estat retroequipada i han canviat completament el primer llarg…
Heliogábalo és el nom d’un emperador romà que va arribar al poder l’any 218 amb només 14 anys, i va ser assassinat 4 anys després. Heliogábalo va ser molt polèmic pels seus escàndols sexuals i celebració d’orgies massives on sovint apareixia vestit de dona. De fet, tot i que els avenços mèdics no li van fer possible, es volia canviar de sexe quirúrgicament, pel que sovint és considerat el primer …
Una combinació interessant de dues vies: comencem per la Bon Vent i Barca Nova a l’Agulla del Contrafort, oberta pel Joan Rovira i Joan Armengol al 1994, i en acabar, rapelem de l’agulla i enllacem amb la Tobilets a la Pelada, oberta l’any 1996 pels germans Albert i Oscar Masó. La primera reunió de la Tobilets pot costar una mica de trobar, està a la paret de l’esquerra i una …
La normal a la Nina va ser oberta el 17/5/1942 per Ernest Mallafré, Maria Antonia Simó, Vicenç Barbé i Francesc Blasi, del GAM. Per aconseguir-ho, van necessitar 12 intents…
L’any 1931 es va crear la Unió Excursionista de Barcelona que aglutinava diferents centres excursionistes de Barcelona. Més endavant li van canviar el nom a Unió Excursionista de Catalunya (UEC), i es va anar estenent al llarg del país amb diferents delegacions com per exemple la UEC de Sants, la UEC de Gràcia i la UEC de Sant Boi. La UEC publica la revista ‘Excursionisme’ (abans ‘Senderos’), i té una …
La Manel-Blanch va ser oberta al 1980 per M. Peláez i O. Blanch, i té com a principal interès la superació d’un desplom resseguint una fissura a equipar. La via va ser reequipada al 2010 i van redreçar els primers metres, ja que originalment es pujava una mica més per la canal i es feien 3 passos d’Ae cap a la dreta (els burins encara hi són) per accedir a …
La Majó-Dalmau és una vieta molt recomanable a la Paret Oest del Cap de Mort. Va ser oberta l’any 1974 per Joan Miquel Dalmau i Josep Majó, i va ser una de les primeres d’aquest pany de paret. La via encerta la línia més lògica i directa per anar a cercar la guapa xemeneia de la darrera tirada. Encara que als primers metres no ho sembli, la roca en general …
L’Agulla del Pilot (o de l’Angel) es troba a la Regió d’Ecos, concretament a la Coma d’en Pastor. La via normal va ser oberta l’any 1959 per Josep M. Anglada, Francesc Guillamón i Angel Anglada. Després d’escalar al Faraó hem aprofitat per anar a aquesta agulleta, tot i que sense anar gaire convençuts, ja que al Carles li sonava que era una agulla amb força mala llet i no s’equivocava… …
La Torras-Nubiola al Faraó es considera la via Normal, ja que és l’itinerari més senzill d’aquesta agulla. Va ser oberta l’any 1951 per Josep M. Torras i Joan Nubiola, i va ser la segona via al Faraó després de l’Original de l’any 1947. Es tracta d’una via assequible, on lo més complicat és superar una panxa inicial (6a no obligat), després la dificultat baixa de cop. Originalment la via va …
La via del Collet al Gendarme va ser oberta l’any 1954 per Andreu Sorolla, Joan Gassó, Teresa Lladó, Teresa Galbany, Josep Alaix i Andreu Planas. La via supera els primers metres de la paret oest amb un tram d’artificial equipat i, gràcies a l’ús de l’expansió, resulta la via més senzilla per assolir el cim d’aquesta agulla, pel que també se l’anomena com a via normal. El Gendarme es troba …