Inici EscaladesAlt UrgellEsplovins Alfa-Centauro a l’Esperó de les Orenetes (Esplovins)

Alfa-Centauro a l’Esperó de les Orenetes (Esplovins)

per jordi.ceballos@gmail.com

L’Alfa-Centauro es troba a l’Esperó de les Orenetes (Esplovins), i va ser oberta al juny de 1979 pel Xavi Vidal i Josep Rafael Alsina (“Morti”). Tot i que els oberturistes pensaven que havien obert la primera via dels Esplovins, en realitat era la segona després de l’Anglada-Cerdà-Muñoz-Roca (del 1970), però no la coneixien. L’Alfa-Centauro va ser oberta en 2 atacs:

  • El primer dia d’exploració van decidir per on començar la via, i van obrir fins a la petita feixa.
  • Al cap de setmana següent hi van tornar. Dissabte van obrir via fins a la gran feixa, on van dormir. Al dia següent, tot va anar rodat i van fer cim sense problemes però, clar, no tenien ni idea de com tornar al cotxe…  Després de rumiar-ho, van improvisar un descens en direcció nord, que després d’una gran volta pel mig del bosc i un ràpel, els va acabar portant a la carretera, a un pont a 2 km al nord del punt de partida. 

Aquesta baixada que van improvisar en Xavi Vidal i en Morti, es va convertir en la més utilitzada per baixar dels Esplovins al llarg d’un grapat d’anys, fins que precisament en Xavi Vidal i altres companys van obrir el camí equipat Joan Nubiola a mida que anaven equipant la Ferrata Regina (s’hi van estar del 1997 al 2004).

Hi ha poques ressenyes o piades de l’Alfa-Centauro sencera, ja que actualment la gran majoria de cordades surten per les darreres tirades de la Platinum, que són més agraïdes. De totes formes, nosaltres hem fet la sortida original, que consta de 3 tirades pràcticament desequipades. Hem vist que la darrera tirada es pot fer per 2 llocs diferents: una opció és anar a buscar un gran pont de roca cap a l’esquerra (indicat a la ressenya original), i l’altra opció és anar al gran arbre de la dreta i sortir pel diedre recte amunt (és el que hem fet nosaltres).  

Es una via d’aventura 100%, amb trams xulos i també rostolls, i en relació a la qualitat de la roca també hi ha una mica de tot.  A nivell d’equipament, a la via hi ha una única expansió i uns quants pitons, però es deixa protegir bé sense necessitat de pitonar. Tota la via surt bé en lliure amb un grau màxim de V+, i podríem dir que la principal dificultat és saber llegir bé el recorregut, que no sempre és del tot evident. 

Orientació

Sud-est

Regulacions

La via no està afectada per regulacions d’escalada

Aproximació

Des d’Oliana prenem la C-14 i anem avançant fins a l’alçada de l’antic pàrquing de la Ferrata Regina. Un cop allà, creuem un túnel, i just abans d’entrar al següent, sortim per la carretera de servei i aparquem a la primera esplanada a mà dreta, a la coordenada N 42º 07.612′ E 1º 18.360′ (enllaç a Google Maps). Allà mateix s’inicia un corriol marcat amb fites que va pujant per una canal i ens porta directes a la paret. La via comença uns metres a la dreta de l’EDER, on la paret canvia lleugerament d’orientació, hi ha una fita a terra i veiem perfectament l’arbret per on passa la primera tirada.

Material

14 cintes, tascons, friends fins al Camalot #3 (no cal repetir mides) i 5 bagues

Descens

Prenem el corriol direcció sud i anem seguint primer marques blaves i després vermelles fins a l’inici del camí equipat Joan Nubiola (enllaç a Google Maps), que reconeixem per una varilla de ferro clavada en vertical al terra. El camí equipat va baixant amb l’ajuda d’algunes cadenes/cables, i ens acaba portant al peu de la Paret de la Cascada. Creuem el torrent i seguim el corriol fins a l’antic pàrquing de la Ferrata Regina, creuem el túnel i arribem al cotxe. Calcular al voltant de 1h 30 min. Podem trobar un bon track del descens en aquest enllaç de Wikiloc

Cordada

Marc Badia, Alex Presas i Jordi Ceballos

Enllaços

Benvinguts al paradís
Ignasi Piades


Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.

També et pot interessar