L’Alfa-Centauro es troba a l’Esperó de les Orenetes (Esplovins), i va ser oberta al juny de 1979 pel Xavi Vidal i Josep Rafael Alsina “Morti”. Tot i que els oberturistes pensaven que havien obert la primera via dels Esplovins, en realitat era la segona després de l’Anglada-Cerdà-Muñoz-Roca (del 1970), però no la coneixien. L’Alfa-Centauro va ser oberta en 2 atacs:
- El primer dia d’exploració van decidir per on començar la via, i van obrir fins a la petita feixa.
- Al cap de setmana següent hi van tornar. Dissabte van obrir via fins a la gran feixa, on van dormir. Al dia següent, tot va anar rodat i van fer cim sense problemes però, clar, no tenien ni idea de com tornar al cotxe… Després de rumiar-ho, van improvisar un descens en direcció nord, que després d’una gran volta pel mig del bosc i un ràpel, els va acabar portant a la carretera, a un pont a 2 km al nord del punt de partida.
Aquesta baixada que van improvisar en Xavi Vidal i en Morti, es va convertir en la més utilitzada per baixar dels Esplovins al llarg d’un grapat d’anys, fins que precisament en Xavi Vidal i altres companys van obrir el camí equipat Joan Nubiola a mida que anaven equipant la Ferrada Regina (s’hi van estar del 1997 al 2004).
Hi ha poques ressenyes o piades de l’Alfa-Centauro sencera, ja que actualment la gran majoria de cordades surten pels darrers llargs de la Platinum, que són més agraïts. Nosaltres hem fet la sortida original, que consta de 3 llargs pràcticament desequipats. Hem vist que el darrer llarg es pot fer per 2 llocs diferents: una opció és anar a buscar un gran pont de roca cap a l’esquerra (indicat a la ressenya original), i l’altra opció és anar al gran arbre de la dreta i sortir pel diedre recte amunt (és el que hem fet nosaltres).
Es una via d’aventura 100%, amb trams bons i també rostolls, i en relació a la qualitat de la roca també hi ha una mica de tot. A nivell d’equipament, a la via hi ha una única expansió i uns quants pitons, però es deixa protegir bé sense necessitat de pitonar. Tota la via surt bé en lliure amb un grau màxim de V+, i podríem dir que la principal dificultat és saber llegir bé el recorregut, que no sempre és del tot evident.
Orientació
Sud-est
Aproximació
Des d’Oliana prenem la C-14 i anem avançant fins a l’alçada de l’antic pàrquing de la Ferrada Regina. Un cop allà, creuem un túnel, i just abans d’entrar al següent, sortim per la carretera de servei i aparquem a la primera esplanada a mà dreta, a la coordenada N 42º 07.612′ E 1º 18.360′ (enllaç a Google Maps). Allà mateix s’inicia un corriol marcat amb fites que va pujant per una canal i ens porta directes a la paret. La via comença uns metres a la dreta de l’EDER, on la paret canvia lleugerament d’orientació, hi ha una fita a terra i veiem perfectament l’arbret per on passa el primer llarg.
Material
14 cintes, fissurers, friends fins al Camalot #3 (no cal repetir mides) i 5 bagues
Descens
Prenem el corriol direcció sud i anem seguint primer marques blaves i després vermelles fins a l’inici del camí equipat Joan Nubiola (enllaç a Google Maps), que reconeixem per una vareta de ferro clavada en vertical al terra. El camí equipat va baixant amb l’ajuda d’algunes cadenes/cables, i ens acaba portant al peu de la Paret de la Cascada. Creuem el torrent i seguim el corriol fins a l’antic pàrquing de la Ferrada Regina, creuem el túnel i arribem al cotxe. Calcular al voltant de 1h 30 min. Podem trobar un bon track del descens en aquest enllaç de Wikiloc
Cordada
Marc Badia, Alex Presas i Jordi Ceballos
Enllaços
Benvinguts al paradís
Ignasi Piades
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
