La GESAM a la Punxa va ser oberta l’any 1970 per Francesc Burgos “Kiku” i Josep Piera “Kelo”. La via no té cap expansió als llargs, només n’hi han a les reunions, però necessitaven un pla renove i hem aprofitat per restaurar-les amb parabolts inox.
Fins ara no se sabia qui del GESAM havia obert la via, ja que es devien despistar i no ho van publicar als butlletins del CET (Centre Excursionista de Terrassa). Per sort, en Salvador Mesalles i Joan Camí sí que van publicar quan van fer la primera repetició, i amb aquesta informació hem pogut tibar del fil.
En Salvador Mesalles ens ha explicat una bona anècdota de quan van fer la primera repetició. En Francesc Burgos li va comentar que acabaven d’obrir la via, que era ben guapa i que sobretot portessin alguns tacs. Però se’ls va escapar un detall, i és que no van parlar de quina mida havien de tenir els tacs…
Total, que un parell de setmanes després, en Salvador i Joan es van plantar a peu de via, carregats amb un bon assortit de pitons, escàrpies i tacs petits/mitjans. Un cop superat el fàcil primer llarg, es van adonar de la magnitud de la tragèdia… al segon llarg no hi havia cap equipament, calien tacs ben grossos i no en portaven cap ni un!
Però bé, després de rumiar-ho van decidir continuar igualment, en aquella època estaven acostumats a tirar metres sense rumiar-s’ho gaire… Tal com explica en Salvador:
Al segon llarg portava escalats uns 25 metres i no havia pogut posar res. Tenia la bauma a tocar, a pocs metres davant meu, però per arribar-hi encara havia de superar un darrer pas complicat. Vaig encastar un puny a la fissura, vaig fer el pas amb compte, però em va relliscar un peu! (anàvem amb botes rígides, segurament amb peus de gat no m’hagués passat). Em veia caient avall el llarg sencer, però em vaig quedar penjant del puny que havia encastat!! Encara no sé com, però vaig superar el pas i de seguida vaig arribar a la reunió. El company no acabava d’entendre perquè trigava tant a recuperar la corda, però és que vaig haver de seure uns quants minuts a recuperar l’alè…
Es una via ben guapa, en un indret salvatge com és el vessant oest dels Flautats. El segon llarg és un diedre boníssim, només per aquest llarg ja val la pena fer la via. Tal com ha quedat, ara mateix no cal pitonar enlloc, però és recomanable portar un martell per si cal repicar algun pitó o si ha volat algun. El desplom del tercer llarg es pot fer en lliure al voltant de 6a+.
Orientació
Oest
Aproximació
Aparquem al darrer revolt abans de l’entrada a l’aparcament del Monestir (enllaç a Google Maps). Pugem per la Canal del Pou del Gat i prenem el GR direcció al Monestir. Arribem a l’Ermita de La Trinitat, on prenem un corriol direcció oest i aviat arribem al peu de la via Aleix a la Punxa (primer spit visible). Seguim en direcció oest, passem per la base de la Cara de la Vella, desgrimpem el petit coll del Pirulí i pugem per terreny indefinit fins al peu de via.
Material
16 cintes, fissurers grans, tricams, friends fins al Camalot #4 (amb el 2, 3 i 4 repetits), una baga curta (per escanyar un pitó) i un estrep. Opcionalment un Camalot #5, martell i un universal mitjà.
Descens
Un primer ràpel de 25m fins al coll entre la Punxa i la Porra. Un cop aquí, tenim 2 opcions:
- Baixar amb 2 ràpels de 30m per la canal de la normal de la Porra (una mica brut de vegetació)
- Anar per una vira a la R4 de la via Aleix i fer 2 ràpels de 50m per aquesta via (només són rapelables la R4 i R2).
Cordada
Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Enllaços
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
