berta l’any 1996 pel germans Albert i Oscar Masó. Es tracta d’una interessant agulla perduda enmig del Cairat (entre Vacarisses i Montserrat). Les dues vies que hi ha a l’agulla (la Normal i la Josep Barberà) són desequipades i, per no haver-hi, no hi ha tan sols ni un punt de ràpel… així que has rumiar l’estratègia…
** Recomanable
La via Orgullós Oglala va ser oberta l’any 2004 per Joan Vidal «Indi» en solitari. Es una via de força curro, on ho hem passat de conya jugant amb els tacs i les falques. Molt de compte als 10 primers metres…
La via Tripijocs va ser oberta l’any 2011 per Núria Martínez i Manel Casabella, i es troba als Cingles del Folló, un indret especialment tranquil a prop del poble de Tagamanent. Es una vieta d’artifo ben recomanable…
Oberta el 18/6/1950 per Josep Maria Torras i Joan Nubiola, i a continuació van desgrimpar sense fer cap ràpel per aquesta mateixa xemeneia. A la setmana següent, el 24/6/1950, en Torras i Nubiola van fer la segona ascensió absoluta de la TIM…
Oberta l’any 2010 pels germans Albert i Oscar Masó. Els primers metres de flanqueig són una mica delicats però un cop superats, la resta de tirada és ben maca…
L’Ull del Pilar va ser obert l’any 2011 per Jaume Clotet «Paca», Laura Piferrer i Josep Mula. Es una via ben curiosa, ja que travessa una Foradada que hi ha al Pilar del Segre, la veritat que va ser tota una troballa per part dels oberturistes…
La Creu Roja va ser oberta l’any 1971 per Ignasi Espinosa, Angel Pérez, Ramon Sánchez «Ramonet», Miquel Garrell, Frederic Cardella, Josep Belzuz, Lluís Morales i Josep Maria Soto…
Oberta l’any 2010 per Luis Royo, Carlos Budria, Carlos Roy i Julio Benedé, del grup Sendero Límite. La via es troba generosament equipada, amb bona roca i en un bonic entorn pirinenc…
La GAM a la Paret de les Gralles va ser oberta l’any 1980 per J. Corral i E. Pujol. Es una bona via de xemeneies, poc equipada, amb una segona i tercera tirades molt guapes. El peatge és la primera tirada…
Oberta l’any 1985 per Francesc Panyella, Francesc Suñol i Enric Camacho «Endika». És una via de placa, amb diversos trams obligats i el grau molt collat. La roca és excel·lent…
