Oberta el 24/10/1963 per Ferran Abella, Emili Gil, Emili Civís i Claude Colin, tots ells membres del CADE del Centre Excursionista de Catalunya. Tal com explica Emili Civís al seu llibre “Roques, glaceres i cims”, tot va començar a l’hivern de 1962…
Oberta el 7/9/1958 per Joan Cerdà i Jordi Riera, i és una de les grans clàssiques de la Regió d’Agulles. És una via ben maca i recomanable, on destaca el bonic flanqueig de la darrera tirada…
La Sánchez-Martínez va ser oberta l’any 1970 per Josep Sánchez (del SAME) i César Martínez (del GAM). Es una via molt estètica i amb bon ambient, del tot recomanable. A partir dels sostres, abandonar és complicat…
La Desiree al Cavall Bernat va ser oberta l’any 1979 per Alfonso Villa, Jesús Martínez, Albert Garcia, Antonio G. Picazo, Fredi Parera, Joan Altimira “Aranya” i Xavier Nicolau…
La GEDE a l’Elefant va ser oberta l’any 1959 per Manel Guasch, Enric Pérez “Mambo” i Enric Fornieles. Es una de les grans clàssiques de Sant Benet, una via ben maca i recomanable. Al Montserrat del Pam a Pam hi ha una errata quan posa que la data d’obertura és 1969, la data correcta és 1959…
Oberta el 26/8/1979 per Ramon Caballé i Xavi Samsó. És una de les grans clàssiques de Collegats, ideal per acabar d’arrodonir una jornada d’escalada per la zona…
Oberta el 8/4/1991 per Armand Ballart i César Pérez Hurtado, una via del tot recomanable com a primera visita a Collegats. La roca és boníssima i l’equipament prou generós…
L’Anglada-Guillamón va ser oberta el 01/11/1961 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón. Es una via molt estètica, que ressegueix una marcada fissura fins gairebé el cim, i hi ha un parell de reunions en baumes molt guapes (especialment la quarta reunió, una meravella)…
Aquesta és una magnífica combinació per accedir al cim del Faraó. Comencem pel Temple del Sol al Faraonet, oberta l’any 1988 per Joan Rovira i Vicenç Mestres. A continuació, enllaçem amb l’Anglada-Guillamón al Faraó, que va ser oberta l’any 1960 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón…
La Punta d’en Clerc a la Roca de les Onze Hores va ser oberta per J. Vidales, E. Mayoral i R. Vallribera, no hi ha dades de l’any de l’obertura. Les vies llargues a Sant Llorenç en molts casos no tenen una roca gaire de fiar, però aquesta és una excepció, té una roca boníssima…