Oberta al 1966 per Josep M. Anglada i Joan Cerdà. La via està poc equipada, però es deixa protegir de conya, ja que hi ha fissures per tot arreu. El tipus d’escalada és ben peculiar, anar superant blocs mida rentadora…
*** Molt recomanable
El tram superior de la Xemeneia Fonda va ser obert l’any 1982 per Albert Ibáñez i Joan Wenceslao “Wey”, que van accedir a la via per la feixa superior (per la Cova dels Maquis), i la van anomenar “La Venganza de Chunga” en referència a una cançó de Frank Zappa…
Oberta el 17/7/1978 per Armand Ballart i Josep Carbonell “Buril” en 12 hores d’escalada efectiva, repartides en 3 jornades de feina. La via originalment va ser equipada amb burins, però actualment es troba tota amb parabolts…
Aquesta ascensió al Timbaler és una magnífica combinació de dues grans clàssiques: Xemeneia Estorach al Timbal i Nubiola-Torras-Nubiola al Timbaler…
La via Pokorski-Cerdà a l’Elefant va ser oberta el 5/9/1959 per Heinz Pokorski i Joan Cerdà, i es troba al vessant nord de l’Elefant (o Roca de Sant Salvador). No confondre amb la Variant Cerdà-Pokorski a la Trompa…
Oberta el 6/5/1979 per Josep E. Paül i Josep Lalueza. Es tracta d’una via força salvatge, molt poc equipada, amb bona roca, i on cal anar amb compte per encertar l’itinerari a les primeres tirades, ja que les diferents ressenyes que corren per la xarxa no acaben de coincidir…
La Normal a la Roca Gran de la Portella (també anomenada Portella Gran) va ser oberta el 30/10/1932 per Pere Colomer, Agràs Peradejordi, Prudenci Guarro, Joaquín Prieto i Francesc Pàmies. Es una gran clàssica d’Agulles, una via ben maca i recomanable!
Oberta el 24/10/1963 per Ferran Abella, Emili Gil, Emili Civís i Claude Colin, tots ells membres del CADE del Centre Excursionista de Catalunya. Tal com explica Emili Civís al seu llibre “Roques, glaceres i cims”, tot va començar a l’hivern de 1962…
Oberta el 7/9/1958 per Joan Cerdà i Jordi Riera, i és una de les grans clàssiques de la Regió d’Agulles. És una via ben maca i recomanable, on destaca el bonic flanqueig de la darrera tirada…
La Sánchez-Martínez va ser oberta l’any 1970 per Josep Sánchez (del SAME) i César Martínez (del GAM). Es una via molt estètica i amb bon ambient, del tot recomanable. A partir dels sostres, abandonar és complicat…
