La via Julián Vicente (també anomenada Diedro Hoz de Jaca), es troba a la Paret del Mirador, i va ser oberta l’any 1988 per Ursi Abajo i el seu fill David Abajo. La via es troba retroequipada…
La sud-est Clàssica va ser oberta l’any 1953 per Jean Ravier i André Armengaud, i és una de les grans clàssiques del Midi d’Ossau, una via del tot recomanable com a primera presa de contacte a la zona. La via té un recorregut molt lògic, fàcil de seguir, i la roca és sorprenentment adherent. En tota la via no hi ha cap expansió, només hi trobem pitons, així que es …
L’Esperó Màgic va ser obert l’any 1982 per Víctor Viciana i Emma Mora, aprofitant amb intel·ligència l’espai a l’esquerra de la Cerdà-Pokorski, i van obrir una preciositat de via, molt recomanable i ideal per gaudir de la ombra en una tarda d’estiu, ja que s’hi està a la glòria! Les assegurances estan força espaiades, sort que la roca és boníssima i el recorregut molt lògic, l’únic punt a vigilar és …
Bavària va ser oberta l’any 1999 per Xavi Vidal i Verena Masius, i el nom és en referència a que l’oberturista Verena va néixer a la regió alemanya de Baviera o Bavaria (en alemany Bayern). La via s’enfila a l’Agulla Salvat-Papasseit (també anomenada Cua del Bacallà), i és una excusa perfecta per enllaçar amb la Normal del Bacallà i gaudir de la seva esmolada aresta. La Bavària és una via …
La normal al Broc del Setrill va ser oberta el 25/07/1944 per Josep Estorach, Lluis Cortès i Baltasar González. Aquesta agulla abans l’anomenaven Dit de la Partió…
L’Anglada-Eli va ser oberta el 7/10/1962 per Josep M. Anglada i Eli Vergés, i probablement és de les vies amb l’aproximació més llarga de tot Montserrat, i és que per arribar-hi cal fer una bona excursió… Però, tot i això, és un itinerari del tot recomanable, en un entorn ben maco i amb bon ambient. La via es troba molt poc equipada i hi ha algun tram de força metres …
La Pacho-Hidalgo va ser oberta l’any 2000 per David Hidalgo i Paco Sánchez. Es una vieta ben recomanable a la Pastereta, que ens permetrà gaudir d’un roca increïble i un interessant flanqueig a la segona tirada que també val la pena. Especialment a la tercera tirada la roca és una delícia, podrem gaudir d’aquella sensació d’agafar un còdol tant espectacularment bo, amb aquell peculiar tacte aspre, que realment sap greu …
A l’abril de 1946 en Jaume Cañellas i Agustí Faus van obrir la Cañellas-Faus, que transcorre per l’evident fissura del vessant nord del Pollegó Inferior. La llàstima és que al arribar a la tercera reunió, van trobar la sortida recte amunt tota mullada i van haver de sortejar aquell tram per la dreta, sortint-se així del recorregut més lògic….
La Petit Four va ser oberta l’any 2011 pel Joan Asín en solitari. Aquest nom francès fa referència a petits pastissos en miniatura, que per la seva petita mida es poden menjar d’una sola mossegada. Doncs bé, fent honor al seu nom, aquesta via ens permet gaudir de la magnífica roca del vessant est de la Pastereta, la llàstima és que es fa curta, però la podem combinar amb alguna …
Actualització 2021: Han instal·lat una reixa de protecció a la paret, i aquesta via ja no es pot escalar. La Barreiros va ser oberta l’any 2008 per José Castanera “Tamarite” en solitari, i al 2011 en Jordi Marmolejo i David Garcia van allargar-la amb l’entrada directa Massey-Ferguson. En conjunt són un total de 125 m repartits en 7 tirades curtes però contundents! La roca és excel·lent i l’equipament impecable, hi …