També coneguda com a via Canaletes, va ser oberta el 15/6/1956 per Domingo Arenas i Andreu Sorolla. En alguns llocs l’anomenen “Mingo Arenas” (ignorant al Sorolla), o “Mingo-Arenas-Sorolla” com si fossin 3 escaladors diferents… però el nom correcte és “Mingo Arenas-Sorolla”.
És una petita joia de Gorros, llàstima que al 1992 va ser trepitjada per la Ignasi Jorba, i per repetir-la hem d’anar ignorant els parabolts que trobem pel camí, i anar cercant la lògica de l’itinerari original.
El nom de “Canaletes” és en referència al tercer llarg, on hem d’anar canviant d’una canaleta de roca a una altra, un tram realment maco i que hem d’autoprotegir amb flotants. I si aquest tercer llarg ens ha encantat, l’últim tampoc es queda curt, ja que supera un pany de paret vertical amb unes preses d’escàndol!
Actualment aquest darrer llarg segueix un recorregut diferent a com s’escalava anys enrere, ja que va ser obert sense expansions i calia anar a cercar uns punts concrets on pitonar, però tot i així les xapes actuals (que no són de la Ignasi Jorba) segueixen una línia molt ben trobada i que obliga a escalar.
Orientació
Nord-est
Aproximació
Al Monestir seguim les Escales dels Pobres fins a la Plaça de Santa Anna, on prenem el corriol de l’esquerra, que puja força directe fins al camí de Sant Joan. Quan arribem a la canal que separa la Magdalena Superior del Gorro Frigi, pugem una mica per aquesta canal i de seguida arribem a peu de via.
Material
12 cintes, friends fins al Camalot #1, fissurers petits-mitjans, tricams i 2 bagues per merlets
Descens
Ràpel de 45 metres (o dos ràpels curts) per la via normal (cara est). Anem a cercar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni.
Cordada
Ricard Rofes i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
