Normal al Petit Encantat (Pirineu català)

Oberta el 6/8/1921 pels francesos Paul Loustalot i Henri Mabille, i redreçada el 7/8/1933 per Josep Romeu en solitari, que va obrir la variant Romeu. Aquesta via normal no va ser la primera amb que es va conquerir el Petit Encantat, segons consta a l’interessant llibre “Els Encantats. 100 anys d’història” (Josep Baqués, 2004), la cronologia de les primeres ascensions al Petit Encantat és la següent:

27/7/1902: Henri Brulle, René d’Astorg i el guia Germain Castagné per la cresta nord-est des de l’estany Serull. Un cop al cim, com no es van veure amb cor de baixar a l’enforcadura, van desfer tota la cresta de nou fins a l’estany Serull.
10/8/1905: Jean d’Ussel amb els guies François Bernard Salles i Rauzy d’Auzat per la cresta nord-est.
4/8/1910: Pierre Harlé, Henri Motas, d’Hestreux i Pierre Joinville amb els guies François Bernat Salles i el seu fill Antoine Salles, per la cresta nord-est.
9/8/1911: Mossèn Jaume Oliveres en solitari fa la primera nacional, obrint una nova via (actualment coneguda com a via Oliveres) a la paret nord que acaba enllaçant amb el tram final de la cresta nord-est.
24/7/1913: Maurice Gardère, Paul Minnelle i Bernard Malan per la cresta nord-est.
27/7/1919: Lluís Estasen, August Herzog i Walter Illges aproximadament per la via Oliveres.
17/8/1920: Lluís Estasen, Ignasi Canals i Josep Puntas, obrint la via Estasen.
6/8/1921: Aquest dia es trobaren a la muntanya diferents grups que volien escalar per primer cop la cobejada paret sud del Petit Encantat des de l’Enforcadura, concretament hi eren els germans Cadier, l’escalador Pierre Menta en solitari i la cordada formada per Paul Loustalot i Henri Mabille. Els diferents grups van pujar per la Canal Central fins a l’Enforcadura. Els primers en assolir el cim van ser en Loustalot i Mabille, obrint l’itinerari que ha esdevingut la ruta normal del Petit Encantat. En Pierre Menta els anava trepitjant els talons (tot i escalar en solitari), i només 25 minuts més tard arribava també al cim del Petit Encantat. Van rapelar fins a l’Enforcadura i van pujar al Gran Encantat.
7/8/1933: Josep Romeu en solitari. Va pujar per la Canal Central fins a l’Enforcadura, on va escalar la via Loustalot-Mabille, obrint una variant directa coneguda com a Variant Romeu.
4/3/1935: Josep Romeu, Andreu Xandri i Albert Casanellas, que van aconseguir la primera ascensió hivernal al Petit Encantat, van pujar per la via de l’Enforcadura (paral·lela a la Canal Central) i la via Loustalot-Mabille. A la baixada van relliscar caient uns 500 metres, però sortosament van quedar aturats per la neu. En Casanelles va rebre un fort cop al cap i estava inconscient, però el van aconseguir reanimar i traslladar a Espot per rebre atenció mèdica. En Casanelles va haver de passar un mes sencer al llit, però es va recuperar bé. Ell mateix va relatar acuradament tota l’aventura al butlletí del CEC de gener del 1936 (enllaç al butlletí).

El recorregut més recomanable per accedir al cim del Petit Encantat és pujar per la via de l’Enforcadura, que es troba uns metres a l’esquerra de la Canal Central. Un cop a l’Enforcadura, escalar la via Loustalot-Mabille, opcionalment per la variant Romeu. Un cop finalitzada l’escalada, rapelar a l’Enforcadura, grimpar fins al cim del Gran Encantat i baixar per l’itinerari normal (coll dels Encantats i Valleta Seca). En conjunt és una magnífica activitat que amb bon criteri va ser inclosa per Patrice de Bellefon al seu llibre de les millors ascensions del Pirineu.

Orientació

Sud-oest

Aproximació

Sortim d’Espot i deixem el cotxe a l’aparcament del Prat de Pierró (enllaç a Google Maps). Seguim el camí direcció al Llac de Sant Maurici i passem pel Refugi Ernest Mallafré. Prenem el corriol direcció als Encantats i pugem grimpant per la via de l’Enforcadura, que es troba uns metres a l’esquerra de la Canal Central. Aquesta via de pujada es pot fer sense corda, però té força trams d’herba, amb el que resulta perillosa si està mullada. En canvi, la Canal Central transcorre principalment per roca, però és més dreta i pot resultar convenient assegurar-se en algun tram.

Material

6 cintes i friends fins al Camalot #1

Retorn

Un cop finalitzada la via, baixem del Petit Encantat amb 5 ràpels (25+15+20+25+25) o 3 ràpels (40+45+25) si ens saltem un parell de reunions intermèdies. Un cop a l’enforcadura, grimpem fins al cim del Gran Encantat (2.748 m) i baixem per la normal desgrimpant o amb 2 ràpels de 30.

Un cop al Coll dels Encantats, baixem la llarga tartera fins a la Valleta Seca i acabem enllaçant amb el camí d’aproximació.